Controls oculars a l'edat pediàtrica

16/05/2017

El desenvolupament integral de l'infant depèn en gran part de la correcta evolució de la seva visió. Si la cura dels ulls és crucial al llarg de la vida, en la infància té encara més importància.

Quan naixem, el nostre sistema visual no està desenvolupat, i tant l'ull com els seus annexos pateixen importants canvis anatòmics i fisiològics que no conclouen fins a la pubertat. La maduració de la visió requereix d'un llarg aprenentatge que s'inicia els primers dies de vida i culmina als 8-9 anys d'edat, sent els quatre primers els de major progressió. Durant aquest període crític, les àrees visuals del cervell són estimulades per la impressió d'imatges clares sobre la retina, de manera que qualsevol defecte que provoqui una mala visió d'un o ambdós ulls en aquesta etapa, pot desembocar en un problema d’ambliopia o "ull gandul ". És per això que resulta primordial la detecció precoç de qualsevol patologia ocular en la infància, i evitar així la continuïtat del problema en l'edat adulta.

S'estima que un 20% de la població infantil té algun problema visual, cosa que significa que un de cada quatre escolars pateix algun trastorn de la visió. De les malalties oculars que poden afectar els nens, destaquen per la seva freqüència els defectes de refracció, ja sigui miopia, hipermetropia o astigmatisme, les anomalies estructurals de l'ull, com la cataracta congènita, la ptosis palpebral (parpella caiguda) o les opacitats corneals , i l'estrabisme. Totes elles constitueixen causes que poden generar, en major o menor grau, un retard en la maduració visual i per tant ambliopia. Hem de tenir en compte que la possibilitat de recuperació de l'ull vague és alta si es diagnostica i tracta abans dels quatre anys, edat a partir de la qual disminueix progressivament, sent pràcticament nul·la a partir dels 9-10 anys. El que no aprenem a veure en els primers anys de la vida, no es recuperarà posteriorment en l'edat adulta, per la qual cosa és vital revisar periòdicament el nostre sistema visual i realitzar així un diagnòstic el més precoç possible en cas que hi hagi patologia .

La primera exploració oftalmològica s'ha de fer en el naixement, per descartar la presència d'anomalies estructurals congènites o problemes oculars severs. Més endavant, i malgrat no existir simptomatologia aparent, és convenient realitzar un examen ocular complet per part de l'especialista, als 2-3 anys d'edat, per avaluar el segment anterior i posterior del globus ocular, detectar possibles defectes de refracció i valorar l'estat de la motilitat ocular per descartar la presència d'estrabisme. La cadència dels posteriors controls dependrà de les troballes d'aquesta primera exploració, i posteriorment, encara que no hi hagi patologia, es recomana fer revisions anuals fins als 8-9 anys, període en què finalitza l'aprenentatge visual. A partir d'aquesta edat, podem espaiar els controls bianualment fins a aconseguir la majoria d'edat.

Mai és massa aviat per a la primera revisió de la visió infantil, mentre que en ocasions sí que pot arribar a ser massa tard. Sens dubte, amb un diagnòstic precoç som a temps.

Dra. Idoia Rodríguez Maitegui

Oftalmòloga