Desenvolupament de la visió en el nen

07/09/2017

La visió és la percepció i la interpretació que realitza el cervell del nostre entorn, construïda a partir de la informació que li envien tots dos ulls. El procés visual s'inicia quan les ones electromagnètiques que emet un objecte són transformades a nivell de la retina en impulsos nerviosos que són conduïts a través del nervi òptic i les vies òptiques al cervell, on finalment seran analitzats i correlacionats per donar el nom, el sentit i la ubicació a allò rebut per tots dos ulls.

L'ésser humà en néixer no té el seu sistema visual plenament desenvolupat. No naixem "veient" sinó amb la capacitat “d’aprendre a veure". Tot i comptar amb les estructures oculars completes, el sistema visual del nadó és immadur i s'anirà desenvolupant a mesura que l'escorça cerebral rebi estímuls apropiats i més o menys simètrics de tots dos ulls durant els primers anys de vida. La maduració visual és un procés dinàmic que pateix modificacions anatòmiques i fisiològiques després del naixement i es perfecciona sobre la base de l'experiència visual que s'adquireixi durant els primers anys de vida.

En els primers mesos, que són d'especial importància, es poden distingir diferents etapes:

• En néixer el nadó té una visió limitada a 20-30 cm, només percep les sensacions de clar i fosc, la mobilitat de l'ull és molt reduïda i l'agudesa visual també. Les cares humanes atreuen enormement la seva atenció, especialment la dels seus pares, i són els límits del cabell els que ajuden més al seu reconeixement.
• Al mes, el nen aconsegueix passar de la percepció de contrast de llum-foscor a la d'alguns colors com el vermell i el verd i s'inicia el reflex d'acomodació (enfocament).
• Als 2-3 mesos ja somriu i comença a seguir amb els seus ulls objectes en moviment, encara que ho fa movent també el cap.
• A partir dels 3 mesos s'inicia la visió estereoscòpica o visió de profunditat o relleu i comença a manifestar gran sensibilitat pels objectes brillants.
• Als 4 mesos el nen percep més varietat de colors, comença a enfocar millor i reconeix cada vegada més cares. És en aquest moment quan aprèn a moure els seus ulls amb independència del cap i es va desenvolupant la coordinació dels moviments oculars.
• Als 6 mesos el nadó pot fusionar les dues imatges retinals d'un objecte obtenint visió binocular. Gràcies al domini progressiu de la binocularitat percep les 3 dimensions i pot calcular la distància a la qual es troben les imatges i els objectes. A partir d'aquest moment ja ha après a utilitzar tots dos ulls de forma coordinada i deixa de "torçar els ulls". Si els pares observen que a una edat major de 6 mesos el seu nadó continua creuant els ulls hauran d'acudir a l'oftalmòleg especialista.
• A l'any el càlcul de distàncies és eficaç i ha millorat considerablement la coordinació entre els ulls i les mans i el cos, el que li permet agafar i llançar objectes amb certa eficàcia. A aquesta edat també s'han desenvolupat certes destreses perceptives que li permeten comprendre el seu món espacial, com la memòria i discriminació visual.
• El desenvolupament del camp visual arriba a tenir les dimensions del camp visual de l'adult al final del primer any.

Si posem xifres al que veu el nadó, comprovaríem que, aproximadament, la seva capacitat visual és d'un 5% respecte a la de l'adult. Als 2-4 mesos del 20%, a l'any d'un 30-40% i d'un 50% als 3 anys. No serà fins als 8-9 anys aproximadament quan la visió es desenvolupi completament, i són els 4 primers els de major progressió. En aquest període el sistema és molt vulnerable de manera que la manca d'aportació d'estímuls visuals pot tenir conseqüències nefastes. Qualsevol causa que comporti una mala visió d'un o ambdós ulls (com un defecte refractiu no corregit, estrabisme o una cataracta) durant la infància pot provocar una manca de desenvolupament de la funció visual derivant en un problema d’ambliopia o "ull gandul". La possibilitat de recuperació de l'ull gandul és alta si es diagnostica i tracta abans dels 4 anys, edat a partir de la qual disminueix progressivament, i és pràcticament nul·la a partir dels 9-10 anys. El que no aprenem a veure en la infància no es recuperarà posteriorment en l'edat adulta. No actuar a temps pot condemnar al nen a tenir un ull gandul de per vida, per la qual cosa és vital el diagnòstic precoç. És per això que tots els nens haurien de fer una exploració oftalmològica completa per part de l'especialista abans dels 2-3 anys d'edat, fins i tot malgrat no presentar símptomes. Mai és massa aviat per a una revisió, mentre que en ocasions sí que pot ser massa tard.

Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui