Entrevista al Dr. Borja Salvador

26/12/2017

El Dr. Borja Salvador es va formar com a metge resident al Centre d'Oftalmologia Barraquer. Després d'acabar l'especialització l'any 2009, va estar cinc anys com a Clinical Research Fellow a Boston i més d'un any com a Clinical Fellow a Newcastle upon Tyne. Recentment, l'octubre de 2016, s'ha tornat a incorporar al centre com a membre del Departament de Còrnia i Cirurgia Refractiva.

Per què vas decidir estudiar Medicina? Hi va haver alguna influència familiar en aquesta decisió?

Estudiar Medicina va ser una decisió que va venir de forma natural per a mi. Provinc d'una família de metges, i a part del somni de tot nen de ser futbolista, bomber o superheroi, mai em vaig plantejar una altra opció que la de ser metge. Sempre m'ha apassionat comentar amb els meus pares casos clínics i experiències en els àpats familiars.

Quan vas decidir especialitzar-te en oftalmologia?

Inicialment volia ser ginecòleg, ja que es tracta d'una especialitat medicoquirúrgica que combina la cirurgia general sense perdre el tracte amb el pacient. Però quan vaig entrar per primera vegada a l'amfiteatre quirúrgic del COB va ser "amor a primera vista". Hi havia el Prof. Joaquim Barraquer (e.p.d.) operant una cataracta, mentre al quiròfan del costat estaven operant una retina. En aquell moment vaig saber que allò era el que volia fer la resta de la meva vida.

Com van ser els teus anys de residència al Centre d'Oftalmologia Barraquer? Algun record especial?

La residència és una època de la vida de tot metge en la qual es viuen sensacions oposades de manera molt intensa. I amb la perspectiva dels anys aprens a valorar totes aquestes experiències, especialment les menys bones que et van ajudar a créixer com a persona i com a metge. Guardo molt bons records d'aquells anys, però potser destacaria els grans amics que vaig fer.

Què t'ha fet decantar per la teva subespecialitat i què et va impulsar a anar-te'n a l'estranger?

Decidir-me per la meva subespecialitat no va ser una qüestió tant de què sinó de qui. En el meu tercer any de resident dubtava entre fer retina o còrnia, i les rotacions amb el Prof. Rafael Barraquer i el Dr. Juan Álvarez de Toledo, van acabar per decidir-me pel segment anterior.

En acabar la residència tenia la sensació que havia d’anar-me'n fora i aprendre altres formes de fer les coses, i tornar i aportar els meus coneixements adquirits al Centre. Sortir de casa és una experiència molt enriquidora i recomanable per a tots els metges joves que ara comencen.

Què destacaries de la teva experiència mèdica als Estats Units i a Anglaterra?

En el terreny professional, la meva experiència als EUA em va obrir els ulls a un món fins llavors desconegut per a mi: la investigació. Vaig aprendre com de dur i frustrant pot arribar a ser intentar demostrar que les teves idees funcionen i que poden ajudar a millorar la qualitat de vida dels teus pacients. Tot i així, és un món apassionant, que t'enganxa. Vaig tenir la sort de comptar amb dos mentors excepcionals, el Dr. Claes H. Dohlman i el Dr. Daniel S. Kohane, als quals he d'estar agraït. A més, treballar en dos laboratoris de prestigi mundial em va permetre col·laborar amb companys d'altres nacionalitats i camps de coneixement (químics, biòlegs, enginyers, etc.), dels quals vaig aprendre molt.

En el terreny personal, la meva experiència als EUA em va donar pràcticament tot. A Boston vaig conèixer la meva dona Evi i van néixer els meus dos fills, Niko i Aleko. Així que, tot i que barceloní de naixement, ara sóc bostonià de cor.

Finalment, la meva experiència a Anglaterra em va permetre tornar a la pràctica clínica i completar la meva formació com a especialista en còrnia i superfície ocular. Van ser gairebé dos anys molt intensos, allunyat de la meva família i amb jornades molt llargues de treball. Però vaig tenir la sort de comptar amb companys fantàstics que em van acollir amb els braços oberts, i amb els quals conservo una gran amistat.

Com és el teu treball dia a dia al Centre d'Oftalmologia Barraquer? Què és el que més t'agrada de la teva professió?

Intens, atrafegat i gratificant a parts iguals. Tinc la sort de poder combinar tant la pràctica clínica com la docència i la investigació. Encara que soni a tòpic, el que més m'agrada de la meva professió és el tracte amb el pacient. El moment en què destapes l'ull d'un operat i veus la seva cara de felicitat, em segueix encara emocionant.

Amb un treball tan absorbent què fas per desconnectar?

Principalment esport, tocar música i estar amb la família i els amics. Sóc aficionat a les carreres de mitjana i llarga distància, i estic entrenant per córrer la meva primera marató.

També has participat recentment en una expedició a l'Àfrica amb la Fundació Barraquer Què destacaries de la teva experiència?

L'equip meravellós amb el qual vaig tenir l'honor de compartir una setmana d'intensíssim treball: Josep, Maite, Nacho, Esther, Jordi, Idoya, Alfonso, Ignasi i Xavi. Vam ser com una família en què tots vam tenir un paper destacat perquè l'expedició fos un èxit. A més, l'experiència em va ensenyar tot el que ens preocupem en la nostra societat per ximpleries, quan hi ha gent que amb molt menys són més feliços.