Entrevista a la Dra. Marta Mármol

15/09/2017

Nascuda a Cerdanyola del Vallès, la doctora Marta Mármol Díaz va entrar com a metge resident al Centre d'Oftalmologia Barraquer en l'any 2010. En acabar la residència el 2014 va estar una temporada treballant en el servei d'urgències del centre. Ha estat Fellow d’oculoplàstia durant aproximadament dos anys i mig. Recentment ha passat a formar part del Departament de Glaucoma del Centre d'Oftalmologia Barraquer, una fita que suposa un gran salt i tot un repte professional i que inicia amb moltíssima il·lusió.

• Per què vas decidir ser doctora? Els teus pares o altres familiars van influenciar d'alguna manera en aquesta decisió?

Des de petita sempre vaig tenir inquietud per la medicina. No he tingut la influència de cap familiar perquè sóc la primera doctora a casa; encara que els meus pares sempre m'han animat perquè aconseguís aquesta fita. És enriquidor que l'exercici de la teva professió permeti ajudar les persones en alguna cosa tan cabdal com la salut.

• Com va ser la teva trajectòria de formació fins arribar a ser oftalmòloga? Algun consell per a estudiants de medicina i nous residents en aquesta especialització?

Vaig cursar els meus estudis de medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els dos primers anys a la Facultat de Bellaterra i els 4 següents a l'Hospital Vall d'Hebron. Després del MIR, la vida em va brindar una oportunitat increïble: especialitzar-me en oftalmologia en un centre de referència com és la Barraquer. El meu consell per als estudiants que s'inicien en aquesta apassionant aventura és que aprofitin al màxim la formació que van a rebre, i al mateix temps gaudeixin d'aquesta bonica etapa.

• Per què vas triar especialitzar-te en oftalmologia?

Des de l'inici de la cursa m'havia atret l'oftalmologia, i durant els anys de pràctiques a l'Hospital, vaig reafirmar les meves conviccions. L'oftalmologia és una disciplina molt completa, és una especialitat medicoquirúrgica que, tot i centrar-se només en els "ulls", un òrgan a priori petitó, t'obre un món de subespecialitats, amb tècniques terapèutiques sempre a l'avantguarda.

• Què t'agrada de la teva professió?

El que més m'agrada de ser oftalmòloga és que som els doctors encarregats de tenir cura de la vista dels nostres pacients. Crec que probablement és el sentit més preuat de tots, i vetllar per això és reconfortant. A més com comentava anteriorment, és una especialitat molt completa. Et permet exercir com a clínic, com a cirurgià i estar al capdavant dels avenços més nous.

• Des de fa poc has passat a formar part del Departament de Glaucoma del Centre d'Oftalmologia Barraquer. Podries explicar-nos i dir-nos la causa principal d'aquesta patologia?

El glaucoma és una malaltia irreversible que afecta el nervi òptic. El factor de risc més important és la pressió intraocular elevada. La predisposició genètica i els factors vasculars són altres factors importants. A més, hi ha altres possibles causes o afeccions que poden produir-lo (el que anomenem glaucomes secundaris). Per exemple, en persones que han rebut tractaments prolongats amb esteroides; després de traumatismes oculars, o associat a altres patologies oculars.

• ¿Se sol detectar tard aquesta patologia? Què se li podria indicar o aconsellar a la població per a una detecció precoç, evitant així la ceguesa?

El principal problema del glaucoma és que és una malaltia silent. La majoria dels pacients afectats no solen tenir símptomes fins a entrar en fases avançades de la malaltia, i tenint en compte la irreversibilitat dels danys, és de vital importància el diagnòstic precoç. Per això són fonamentals les visites periòdiques a l'oftalmòleg, més encara, quan hi ha factors que hi  predisposen: tenir més de 40 anys, antecedents familiars de glaucoma, miopia, diabetis, hipertensió arterial o malalties cardiovasculars, entre altres.

• Quins són els principals avenços que destacaries en el tractament d'aquesta patologia?

En l'actualitat, tenim un ampli ventall d'opcions terapèutiques. En un futur pròxim, és possible que disposem de nous col·liris i fins i tot de fàrmacs d'alliberament lent. Des del punt de vista quirúrgic, la novetat està en els nous implants a través de cirurgies mínimament invasives (MIGS) que afavoreixen el drenatge minimitzant la manipulació dels teixits, i prioritzant la seguretat i eficàcia.

• Has participat com a voluntària en alguna expedició mèdica amb la Fundació Barraquer? Què va ser el que més et va impactar de l'experiència?

Sí, he tingut la sort de participar juntament amb altres companys de la Fundació Barraquer en expedicions a Libreville (El Gabon) i a Boane (Moçambic). No és senzill explicar com de gratificants que han estat aquestes experiències. Cada dia en retirar els embenats dels pacients operats el dia anterior, em sorprenia el veure la gratitud sincera als ulls d'algú. Tornes a Barcelona amb molt menys equipatge, però amb el cor ple de felicitat i satisfacció per haver complert l'objectiu de la nostra missió i per haver tornat la llum a moltes mirades. Sens dubte, una experiència inoblidable.

Stefano Bosio

Foto: Àlex Barrios