Les glàndules de Meibom

23/10/2018

La síndrome de l'ull sec és una patologia molt comuna que afecta més de la meitat de la població. La sequedat ocular es pot deure a una producció insuficient de llàgrimes i/o a un excés d'evaporació. En aquest últim cas el problema rau en l'absència o la insuficiència de la capa externa lipídica de la pel·lícula lacrimal (secretada per les glàndules de Meibom) que provocarà un evaporació excessiva de la llàgrima, una inestabilitat de la pel·lícula lacrimal i una reacció inflamatòria de la conjuntiva.

Símptomes

Com a resultat d'aquesta alteració es poden manifestar trastorns de la visió, sensació de cos estrany, inflamació, entre d'altres. També poden aparèixer modificacions anatòmiques amb una atròfia dels orificis de sortida de les glàndules de Meibom, marcada per episodis infecciosos: mussols, sobreinfecció conjuntival i fins microulceracions de l'epiteli corneal.

La incomoditat diària dels pacients ha generat diversos tractaments. Fins ara s'aplicava calor i es feia un massatge, a més de realitzar una higiene palpebral amb tovalloletes i rentats amb sèrum fisiològic.

Nou tractament IRPL

En l'actualitat s'està aplicant tractament IRPL (Intense Regulated Pulsed Light) que consisteix en l'estimulació de les glàndules de Meibom mitjançant llum polsada policromàtica.

Mitjançant aquesta estimulació les glàndules recuperen les seves secrecions i la pel·lícula lacrimal recobra una estructura normal, de manera que els símptomes relacionats amb la sequedat ocular milloren i en alguns casos es mitiguen per complet.

Aquest tractament és: no invasiu, indolor i totalment innocu per al globus ocular. L'eficàcia del tractament depèn del seguiment d'un protocol específic.

Aquest protocol consisteix en 3 sessions d'acord amb el següent calendari:

• Dia 1.
• Dia 15.
• Dia 45.
• Dia 75 segons gravetat/estadi de la malaltia.

El protocol es pot repetir segons l'evolució de cada cas.

Dra. María Fideliz de la Paz