Com afecta la hipertensió arterial als ulls?

18/02/2021

La hipertensió arterial és una malaltia sistemàtica que pot comprometre de manera servera òrgans vitals com el cervell, el cor, els ronyons i els ulls, entre d’altres. La seva progressió és silenciosa, danyant paulatinament els teixits abans que els efectes nocius sobre els òrgans siguin clínicament evidents.

La retina és l’únic lloc de l’organisme on podem visualitzar de manera directa els vasos sanguinis mitjançant una tècnica senzilla i no invasiva, l’oftalmologia. Això brinda la possibilitat d’equiparar els danys en el fons de l’ull amb les d’altres parts del organisme.

La retinopatia hipertensiva és el conjunt de manifestacions oculars que tenen lloc a la retina com a conseqüència de la hipertensió arterial. A més pressió arterial i temps d’evolució, més probable que el dany ocular sigui sever i, en conseqüència, el de la resta de l’organisme.

Existeixen altres factors que poden agreujar la retinopatia hipertensiva, com són: l’arteriosclerosis, l’edad avançada, la diabetis, nivells alts de colesterol i triglicèrids o el consum de tabac, entre d’altres.

La gravetat de la retinopatia també dependrà de l’estat previ de l’arbre vascular retinià i de la rapidesa d’instauració de la hipertensió, així podem diferenciar entre:

Retinopatia hipertensiva crònica

La majoria dels pacients pateixen aquesta variant. Solen ser asimptomàtics a l’inici però amb la progressió de la hipertensió acaben presentant dificultats visuals. Es diagnostiquen casualment amb un examen del fons de l’ull, on trobarem les següents troballes:

1. Disminució del calibre vascular de manera difusa o focal.

2. Creuaments arteriovenosos patològics (comprensió d’una artèria sobre una vena, dificultant el flux sanguini).

3. Alteracions del reflex vascular (dificultat en la visualització de la sang en l’interior dels vasos).

4. Aneurismes retinians: micro i macroaneurismes (dilatacions vasculars anormals de petita o gran grandària, respectivament).

Retinopatia hipertensiva aguda també denominada maligna o accelerada

Apareix de manera sobtada i es caracteritza per presentar pressions molt altes, fort mal de cap i acusada pèrdua visual. En l’examen clínic trobem:

1. Hemorràgies retinianes, prerretinianes, coroidees o vítries (per ruptura de vasos). 

2. Exsudats tous i durs (dipòsits de color blanc-groguenc per extravasació de materials del plasma o per isquèmia).

3. Edema de papil·la (inflamació del nervi òptic).

4. Edema de màcula (inflamació de la part central de la retina).

Tractament

No existeix un tractament específic per a la retinopatia hipertensiva, només s’ha de controlar de forma estricta i mantinguda la pressió arterial. Encara que en alguns pacients molt mal controlats poden quedar danys permanents i seqüeles visuals, en general, un descans de la pressió es tradueix en una resolució significativa de les lesions retinianes.

Per aquest motiu, en qualsevol pacient hipertens és aconsellable una valoració oftalmoscòpica periòdica, que s’haurà d’individualitzar en funció de la gravetat de la hipertensió, de l’edat i de la coexistència d’altres factors de risc cardiovascular.

Dra. Sònia Viver, oftalmòloga del Centre d’Oftalmologia Barraquer