Injeccions intravítrees

19/12/2017

Es tracta d'un procediment quirúrgic senzill que té com a finalitat la injecció de fàrmacs directament a l'interior del globus ocular (cavitat vítria). Això permet assolir concentracions molt altes de medicació a nivell intraocular que per una altra via, oral o intravenosa, no s'aconseguiria; ja que l'ull és un òrgan aïllat de la resta de l'organisme i això fa difícil que els fàrmacs que no s'administren per via intravítria arribin concentracions suficients al seu interior.

Ús i tipus

S'usen per al tractament d'afeccions a nivell de la retina o del vitri i depenent de les indicacions podrem triar diferents tipus de fàrmacs intravitris: antibiòtics, antiangiogènics, corticoides, etc.

En l'actualitat les injeccions que més es realitzen són les d’antiangiogènics i d'aquests, tenim 2 fàrmacs: ranibizumab i aflibercept. El seu ús s'ha generalitzat per al tractament de la degeneració macular associada a l'edat de tipus humit o exsudativa, i per al tractament de les membranes neovasculars coroidees secundàries (per exemple a miopia magna). També són el tractament d'elecció en casos d'edema macular (inflor de la retina central) associat a malalties vasculars de la retina (obstruccions venoses, retinopatia diabètica, etc.).

També s'ha generalitzat l'ús d'injeccions de corticoides intravitris, en concret d'un dispositiu intraocular de dexametasona. Entre les seves indicacions es troba el tractament de l'edema macular d'origen vascular (edemes maculars diabètics o per obstrucció venosa, etc.) o els edemes de causa inflamatòria en el context d'inflamacions oculars (uveïtis) o després de cirurgia intraocular (edema macular cistoideo).

Les infeccions intraoculars greus, anomenades endoftalmitis, les tractem amb injeccions intravítreas d'antibiòtics.

Fins i tot i encara que no sigui una medicació pròpiament, es poden injectar gasos o aire intraocular per tractar casos molt seleccionats de despreniment de retina.

Condicions i administració

Les injeccions intravítrees han de ser realitzades, per a més seguretat i comoditat del pacient, en quiròfans o sales blanques, i per tant sota estrictes condicions d'esterilitat. La seva administració resulta pràcticament indolora, gràcies a la instil·lació de gotes anestèsiques i és ben tolerat pels pacients. No requereix preoperatori. El postoperatori només exigeix ​​aplicar col·liri antibiòtic per prevenir la infecció. El risc de complicacions si seguim aquestes directrius és extraordinàriament baix.

Dra. Sònia Viver