La fotofòbia

07/11/2018

Qui no ha notat alguna vegada que li molesta la llum? Aquesta situació portada a l'extrem és el que s'anomena fotofòbia, i es tracta d'un símptoma que no té per què estar associat a cap malaltia.

Quan la llum arriba al globus ocular passa a través de la còrnia, que és la capa transparent que es troba a la superfície ocular, després travessa la pupil·la i el cristal·lí i, finalment, arriba a la retina. Qualsevol alteració en aquest sistema òptic pot ocasionar que ens molesti la il·luminació de l'ambient.

La superfície ocular

En el cas de la superfície ocular es poden produir lesions d'origen traumàtic, infecciós o inflamatori que ocasionen aquest reflex que obliga a tancar les parpelles amb la llum.

• Un exemple freqüent de traumatisme seria una cosa tan senzilla com una exposició prolongada al sol sense la protecció adequada. En aquest cas es pot produir la queratitis actínica, que provoca petites ferides a la còrnia la conseqüència és la desagradable sensació de fotofòbia. Una solució per evitar aquesta situació seria l'ús d'unes ulleres de sol.

Portar lents de contacte més hores de les recomanades també pot provocar un efecte similar.

• Com a malaltia representativa d'infecció podríem considerar la queratitis herpètica que causa lesions a la superfície de la còrnia i que, a més de fotofòbia, causa dolor.
• Finalment, les conjuntivitis víriques a més de ser quadres tremendament pesats per la seva agressivitat i la seva lentitud, d'uns 15 dies de durada, poden causar una complicació més: l'aparició d'unes taques a la còrnia que poden provocar la fotofòbia. Per fortuna és una situació reversible i tractable, encara que la seva cura pot durar entorn de l'any.

L'iris i la pupil·la

Al centre de l'iris, teixit que dóna el color dels nostres ulls, hi ha la pupil·la i existeixen algunes patologies que poden causar el símptoma. De nou els traumatismes, infeccions o inflamacions poden ser la causa:

• En el cas de traumatismes greus amb penetració del globus ocular pot donar-se una afectació de l'iris que causi trencament del mateix. En aquests casos es poden donar alteracions en la forma de la pupil·la així com forats en l'iris que provoquen una entrada anòmala de la llum. En aquests casos es poden realitzar reconstruccions o fins i tot es poden emprar de Sant Martí artificials.
• En el cas de traumatismes contusos sense penetració del globus, com ara per impacte de pilotes de tennis, podem observar que la pupil·la pot quedar permanentment dilatada provocant una entrada massiva de llum.
• Inflamacions i infeccions també ens poden fer sentir fotofòbia. Aquests casos solen ser des uveïtis fins patologies de les vies òptiques. El seu tractament depèn de la causa.
• És important tenir en compte que aquells que tenen una pigmentació clara de l'iris poden manifestar aquest símptoma sense que sigui patològic.

El cristal·lí i el vitri

El cristal·lí pot ser també un dels responsables de la fotofòbia, principalment perquè amb el pas dels anys es fa opac. Tot i que el cristal·lí és un teixit transparent, a mesura que passen els anys perd aquesta propietat i apareix la cataracta. Hi ha diferents tipus de cataracta i més produeixen gran varietat de símptomes com pèrdua de visió o l'enlluernament. El seu tractament és la cirurgia de cataracta.

Pel que fa al vitri, que és el líquid que omple l'ull, podem dir que donada la seva naturalesa transparent, una pèrdua d'ell podria donar-nos aquest símptoma, però de la mateixa manera que succeeix amb la retina, la seva patologia sol donar altres molèsties.

En general el tractament de la fotofòbia està relacionat amb la causa que la provoca; l'ús d'ulleres amb vidres per al sol o altres filtres és el procediment més comú.

Dr. Josep Lamarca