La Masia: la urbanització de l’Avinguda Pearson

20/07/2018

El 1925 el doctor Ignasi Barraquer encarregava el projecte d'una casa pairal a l'arquitecte Joaquim Lloret en uns terrenys que havia comprat a l'avinguda Pearson.

Era una zona encara força despoblada, als afores de Barcelona, encara que fins feia poc pertanyia a la zona de Pedralbes de l'antic municipi de Sarrià.

L'avinguda va obrir-se en uns terrenys que havien estat dels frares dominics i que pertanyien a la finca de Santa Caterina, una finca del segle XVII. Amb la desamortització de Mendizábal del 1835, per la qual se subhastaven molts dels terrenys que l'Església posseïa a l'estat espanyol, els dominics perden la propietat. El 1842, la finca l'adquirí Francesc Buxó Oliana. Els seus fills, els germans Buxó Font obriren l'avinguda en un procés d'urbanització que l'Ajuntament de Sarrià aprovà el 1904 que pretenia facilitar l'accés a la muntanya de Sant Pere Màrtir per un camí de suaus ondulacions.

El 1915 es decideix dedicar l'avinguda a l'enginyer americà Frederick Stark Pearson, responsable de l'electrificació de Catalunya mitjançant algunes de les seves empreses, entre les quals la Barcelona Traction, Light & Power C.Lted. (La Canadenca) que pretenien crear un  sistema d'embassaments al Pirineu per tal de generar electricitat que permetés augmentar la producció de les indústries catalanes i millorar el benestar de les famílies barcelonines.

L'octubre del 1918 es crea la Sociedad Anónima San Pedro Mártir que adquireix els terrenys als Buxó per a crear una Ciutat Jardí per a burgesos. La Societat va respectar el plantejament urbanístic dels Buxó i comencen a urbanitzar la zona.

Així s'establiren els primers propietaris ja fos com a residència habitual o com a segona residència.

Havia passat la febre del modernisme i s'havia tornat a la tradició més classicista. Les torres construïdes segueixen l'estètica del noucentisme, ja fos en el vessant més neoclàssic, el francès del Beaux Arts o la tradicional masia, com és el cas de la casa Barraquer, coneguda precisament amb aquest nom, "La Masia"

Les cases tenien jardí i havien d'estar construïdes a 15 metres de la línia de la carretera. Es recomanava que els projectes de les cases fossin duts a terme per arquitectes de jove generació.

Els primers que s'establiren  foren:

- Josep de Sentmenat, director de la S.A. San Pedro Mártir, que el 1918 construïa la torre encara existent al número 28 i que és actualment l'edifici C de l'IESE (Instituto de Estudios Superiores de la Empresa)

- El també doctor, en aquest cas, uròleg, Narcís Serrallach Mauri, en una torre construïda entre els anys 1919-21

- El baró de Güell, Juan José Ferrer-Vidal Güell, membre directiu també de la Societat, sol·licita un pavelló el 1920

- El banquer Vicente Muntadas Rovira,  administrador del Banc Vitalici i conseller de la Caja de Previsión y Socorro, en l'actual número 30. Torre construïda per l'arquitecte Eusebi Bona el mateix que dissenyaria, a petició dels Güell, el proper Palau Reial de Pedralbes

- L'industrial tèxtil, d'origen alemany, Mauricio Heymann.

El 1921 Sarrià s'annexiona a Barcelona i continuen les noves llicències, ara aprovades pel nou municipi.

- El mateix 1921, l'arquitecte de la torre Barraquer, Joaquim Lloret, edifica per a l'industrial Luis Abadal Oliveras la Villa Eulàlia.

- El 1922 s'estableix Jaume Balet Viñas al número 8-10. Aquest Balet adquiriria a Joan Antoni Güell López, president de la S.A. que havia convertit la Torre Santa Catalina en Torre Güell, un terreny de 6.000 m2 per obrir un restaurant (1927) al costat de la Font del Lleó, una font que tenia una escultura d'aquest animal i que es trobava en els terrenys de Santa Catalina.

Aquest restaurant donaria molta vida a la zona.

- El 1923 J. Ramoneda edificava la pintoresca casa del número 14-16, cantonada amb Abadessa Olzet

-Finalment el 1925 el doctor Barraquer planificava la seva casa, la qual quedaria enllestida el 1927. Una construcció de la que parlarem en un altre ocasió i que combinava la masia catalana i el palauet anglès.