Queratoconjuntivitis vernal: Què és i com es tracta?
31/10/2024
21/06/2018
La via lacrimal és un sistema tubular de drenatge que recull la llàgrima mitjançant uns petits orificis, anomenats punts lacrimals, a l'extrem més nasal d'ambdues parpelles i la canalitza fins al nas com si es tractés d'una canonada de desguàs.
Si la via lacrimal es troba taponada en algun punt del seu trajecte la llàgrima vessa i el pacient plora.
Les obstruccions altes (proximals) que es localitzen en el punt lacrimal, poden ser tractades amb col·liris de cortisona, en el cas que l'obstrucció sigui per edema (inflor) o bé mitjançant la tècnica quirúrgica de puntoplastia amb la qual s'eixampla l'orifici d'entrada.
Quan les obstruccions del sistema lacrimal estan localitzades a major profunditat, denominades ctament quirúrgic conegut com dacriocistorrinostomia i té diverses alternatives d'abordatifici de sortida de la llàgrima a la cavitat nasal. Cap d'aquestes tècniques té un 100% d'èxit ja que la pròpia cicatrització del pacient fa que en un percentatge baix de casos intervinguts l'orifici pugui tancar-se amb el temps i reaparegui el llagrimeig. Per evitar-ho al màxim es col·loca un tub de silicona durant uns mesos després d'operar.
A la dacriocistorrinostomia externa es realitza una petita incisió a la pell del pacient amb la qual confeccionem un orifici que connecta de nou la via lacrimal amb el nas. Per realitzar-la es dissimula la incisió en el solc nasolacrimal (la ullera). Com que es porta a terme a través de la pell, el forat o osteotomia es pot fer més gran que usant altres tècniques quirúrgiques. La confecció d'un orifici de pas més gran beneficia una millor permeabilitat del sistema lacrimal després de la cicatrització de la ferida, i el percentatge d'èxit és del 90%.
A la dacriocistorrinostomia amb làser transcanalicular, es realitza també una connexió del sistema lacrimal del pacient amb el nas amb l'ajuda d'una petita sonda de làser díode que s'introdueix pels punts lacrimals, de tal manera que l’osteotomia aconseguida és de menor grandària que la tècnica externa però evitem realitzar la ferida a la pell de la parpella. La taxa d'èxit és del 70% aproximadament.