Preguntes freqüents de les famílies a la consulta

04/05/2021

El 80% de la informació que rebem del nostre entorn és a través de la visió. Si la cura dels ulls és crucial al llarg de la vida, en la infància encara guanya més importància. El que no aprenem a veure de nens, no es recuperarà posteriorment a l’edat adulta; per això, les revisions oculars en l’edat pediàtrica juguen un paper primordial per a garantir la salut ocular dels més petits de la casa.

1. A quina edat és convenient realitzar la primera revisió ocular?

El desenvolupament de la visió requereix d’un llarg aprenentatge que s’inicia en el naixement i culmina als 8-9 anys. Qualsevol causa que provoqui una mala visió d’un o ambdós ulls durant aquesta etapa pot desembocar en un problema d’ull gandul. És per això que resulta fonamental realitzar una exploració oftalmològica completa, per part de l’especialista, als 2-3 anys i tot i no presentar símptomes. Cap nen és massa petit per a fer-se una revisió amb un oftalmòleg infantil.

2. Com podem adonar-nos de que el nostre fill/a presenta un problema de visió?

Entre les principals manifestacions, destaquen la visió borrosa, parpelleig constant, moviments rítmics dels ulls, mal de cap i pesadesa de parpelles, picor i envermelliment ocular freqüent, que el nen s’apropi molt als objectes o que sigui incapaç de llegir la pissarra, que inclini el cap per a fixar la vista o que tingui tendència a desviar o aclucar un ull. Tots ells constitueixen signes i símptomes que han d’alertar tant a pares com a educadors i que han de ser motiu d’acudir a la consulta de l’oftalmòleg.

3. És normal que el meu bebè desviï els ulls?

Els recent nascuts poden desviar un o ambdós ulls durant els primers mesos de vida sense que existeixi un problema real. És el que es coneix com estrabisme funcional i és degut a que la coordinació dels moviments oculars no està desenvolupada per complet. Complerts els 4-6 mesos, el bebè pot fusionar les dues imatges d’un objecte obtenint visió binocular, és a dir, visió en 3D. A partir d’aquest moment ja ha après a utilitzar ambdós ulls de forma coordinada i deixar de posar-los “guerxos”. Si els pares observen que passats els 4-6 mesos el seu bebè continua desviant els ulls hauran d’acudir a l’especialista per a descartar la presència de patologia.

4. Si algú a la família ha tingut estrabisme, el meu fill/a té més probabilitats de tenir-lo?

Existeixen molts tipus d’estrabisme i encara que en la majoria dels casos es desconeix la causa, sí que existeixen una sèrie de factors genètics i ambientals (baix pes al néixer, prematuritat, alcohol i tabac durant l’embaràs, defectes òptics...) que estarien implicats en el seu desenvolupament. Sabem que el factor hereditari juga un paper important. S’estima que un nen amb antecedents familiars d’estrabisme té quatre vegades més risc de desenvolupar-lo.

5. El meu fill/a no va bé a l’escola. Pot ser degut a un problema visual?

Disposar d’una correcta salut visual constitueix la primera baula en la cadena d’aprenentatge. A més, en l’actualitat, als llibres de text tradicionals s’afegeix l’ús de pantalles i altres dispositius digitals, fet pel qual l’exigència visual és encara major. Durant l’etapa escolar és freqüent l’aparició d’ametropies (miopia, hipermetropia, astigmatisme), que a la vegada poden derivar en altres problemes, com l’estrabisme i l’ull gandul. Els problemes visuals no corregits són una causa freqüent de falta d’atenció a classe, retràs en la lectorescriptura i descens en el rendiment escolar. Molts alumnes son titllats de mals estudiants quan en realitat amaguen un defecte visual no diagnosticat.

Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui