Queratoconjuntivitis vernal: Què és i com es tracta?
31/10/2024
20/04/2015
La tomografia de coherència òptica (OCT en anglès) és una prova complementària amb la qual s'obtenen imatges del teixit que es vol estudiar fent servir la llum com a font d'energia. Mitjançant aquesta tècnica obtenim imatges molt similars als talls histològics i estudiem les característiques internes de la part de l'ull que volem estudiar. Per tal es pugui fer correctament la OCT, la llum ha d'entrar sense cap tipus de limitació. Per tant, les opacitats intraoculars (cataractes avançades, hemorràgies, opacitats corneals) impedeixen realitzar la prova correctament. L'OCT té bàsicament tres àrees d'aplicació clínica ocular: còrnia, glaucoma i retina.
Tres àrees d'aplicació
En l'àmbit corneal és útil, entre d'altres aplicacions, per mesurar-ne l'espessor i determinar els marges de seguretat que pot tenir la cirurgia refractiva.
A l'àrea retinal les aplicacions són molt variades:
Què ens permet estudiar l'OCT?
En el nervi òptic, permet mesurar:
El glaucoma presenta un aprimament de l'anell neurorretinià, alhora que la copa es va engrandint i la relació de la copa/disc va augmentant.
A la capa de fibres de la retina, ens permet mesurar el gruix de la capa de fibres nervioses; en els pacients amb glaucoma incipient, s'observa una disminució del gruix d'aquesta capa, sobretot en els quadrants inferiors i superiors.
Al complex de cèl·lules ganglionars de la retina, l'OCT-Cirrus en permet un mesurament precís a la màcula; la disminució d'aquestes cèl·lules és característica del glaucoma.
L'OCT és una eina diagnòstica del glaucoma incipient, quan encara no hi ha alteracions en el camp visual, i també permet valorar la progressió i resposta al tractament.