Què és l’anisometropia?

08/05/2023

L’anisometropia pot ser congènita, estant present des del naixement o bé adquirida, i ser secundària a un traumatisme, patologia ocular (cataracta, queratocon...) o cirurgia ocular (despreniment de retina, trasplantament de còrnia…).

És una condició visual en què cada ull presenta un defecte refractiu (miopia, hipermetropia i astigmatisme) diferent o bé hi ha una diferència de diòptries entre tots dos ulls i l’error refractiu és el mateix.

Pot tenir una sèrie de conseqüències i símptomes que varien en funció de l’edat i la causa de l’anisometropia.

En el cas dels nens en etapa de desenvolupament visual (del naixement als 8-9 anys) quan un dels ulls té més graduació, la imatge que arriba al cervell visual no és nítida, i el cervell escull la visió de l’ull amb menor defecte refractiu donant lloc a un ull gandul o ambliop. En la majoria dels casos, en veure-hi bé per un dels dos ulls, el pacient està asimptomàtic i es desenvolupa amb total normalitat de manera que l’ambliopia no es diagnostica fins que el nen fa una revisió rutinària. És per això que tots els nens haurien de fer una exploració oftalmològica per part de l’especialista als 2-3 anys.

En els adults, depenent de la causa de l’anisometropia i de la diferència de diòptries, el cervell rebrà imatges dispars. L’heterogeneïtat de les imatges projectades a la retina de cada ull farà que el cervell no pugui fusionar-les en una sola donant lloc a compromís de la visió binocular o cooperació dels dos ulls (anisoiconia). Com a conseqüència, el pacient pot presentar símptomes com cefalea, fatiga ocular, visió borrosa i diplopia (visió doble).

En els casos en què hi ha un ull gandul o la diferència de graduació és important amb afectació de la visió binocular, és possible que aparegui estrabisme, és a dir, manca de paral·lelisme dels dos ulls.

El tractament dependrà de l’edat del pacient, la causa de l’anisometropia i la diferència de graduació entre tots dos ulls. En la majoria dels casos, el tractament d’elecció és la correcció òptica mitjançant unes ulleres o lents de contacte.

En el cas dels nens, si hi ha un ull gandul, el primer pas és corregir el defecte refractiu mitjançant ulleres o lents de contacte. De vegades, especialment com més gran sigui el nen i més gran sigui la diferència de diòptries, cal recórrer a més a l’oclusió de l’ull sa mitjançant un pegat.

En pacients adults, l’oftalmòleg especialista pot valorar recórrer a la cirurgia refractiva.

Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui, oftalmòloga del Centre d’Oftalmologia Barraquer