El test d’osmolaritat: En què consisteix?
22/11/2024
12/02/2018
La síndrome de dispersió pigmentària (SDP) és una condició clínica en la qual s'allibera, de manera anòmala, una major quantitat de pigment (el material que dona color a l'iris). Les persones que pateixen aquesta síndrome acostumen a tenir una configuració especial de l'iris i de la cambra anterior del globus ocular. Aquesta disposició fa que en determinades situacions, l'iris friccioni amb altres estructures i es produeixi un alliberament de grànuls de pigment que es va dipositant a les diferents parts de l'ull, especialment a la part anterior.
A la llarga, aquests grànuls de pigment poden obstruir el sistema de drenatge ocasionant problemes de pressió intraocular i acabar desenvolupant glaucoma.
Símptomes
En molts casos els símptomes de la SDP no solen ser percebuts per les persones que la pateixen. Per això són importants les revisions regulars oftalmològiques, on es pot detectar la pèrdua de pigment mitjançant un examen ocular rutinari. Alguns pacients poden tenir visió borrosa o halos, particularment després de fer exercici.
Qui té més risc de desenvolupar aquesta síndrome?
Hi ha més probabilitat de diagnosticar la síndrome de dispersió pigmentària en persones joves, entre els 20 i els 40 anys d'edat. Afecta majoritàriament a homes, miops, d'origen caucàsic i pot tenir un component hereditari important.
Diagnòstic
Com comentàvem, patir la síndrome no obliga a tenir símptomes, per la qual cosa és molt important realitzar revisions periòdiques amb l'oftalmòleg.
En una revisió ocular completa es pot diagnosticar aquesta síndrome perquè l'ull presenta certes peculiaritats, com un iris amb una inserció més posterior o que la cambra anterior de l'ull és més còncava. A més hi ha una sèrie de signes com la presència de pigment en diferents estructures oculars i la possible elevació de la pressió intraocular. L'excés de pigment és el que, a mig-llarg termini pot produir l'anomenat glaucoma pigmentari, que també pot ser diagnosticat amb facilitat amb les proves complementàries necessàries.
Tractament del SDP
Els pacients afectats d'aquesta síndrome han de realitzar un seguiment estret pel seu oftalmòleg per reduir el risc de desenvolupar un glaucoma pigmentari.
El tractament del glaucoma pigmentari és molt similar al d'altres formes de glaucoma d'angle obert. Depenent de la pressió intraocular, del dany del nervi òptic i de l'extensió dels símptomes i gravetat, el tractament pot incloure: medicació tòpica (col·liris) per reduir la pressió, intervencions amb làser (trabeculoplàstia làser o iridotomies) o fins i tot en casos més avançats, cirurgia.
Punts clau del SDP:
- Suposa una dispersió de pigment dins de l'ull.
- Pot comportar un augment de la pressió intraocular.
- En 10-30% casos pot avançar a glaucoma pigmentari, en el qual es constata afectació del nervi òptic.
- En aquests casos es tracta amb el mateix algoritme d'un glaucoma d'angle obert.
- El tractament pot ser mèdic, làser o fins i tot quirúrgic.
- Sol ser asimptomàtic, encara que de vegades pot suposar visió borrosa després de fer exercici o esforços físics.
- Només mitjançant una exploració oftalmològica pot diagnosticar.