El test d’osmolaritat: En què consisteix?
22/11/2024
14/11/2022
La presbícia o vista cansada és la pèrdua gradual de la capacitat per enfocar objectes de prop. Apareix de forma fisiològica en totes les persones a partir dels 40 anys, aproximadament, quan la lent natural de l’ull, el cristal·lí, comença a perdre la seva elasticitat, es torna més rígid i ja no té la flexibilitat suficient per canviar de forma i enfocar imatges properes, fent que costi acomodar la visió.
Tots patirem la presbícia, en major o menor mesura, en funció de la graduació que tinguem. Les persones miops solen desenvolupar-la més tard, mentre que els pacients amb hipermetropia poden començar abans. Encara que és absolutament normal i no suposa cap risc, la progressió de la presbícia sol resultar incòmoda i pot disminuir la qualitat de vida dels pacients.
Els principals símptomes que experimentem són:
Tractament de la presbícia
Les opcions terapèutiques per corregir la presbícia són personalitzades. Requereixen un estudi exhaustiu per concretar el tractament més adequat a cada persona, doncs actualment disposem d’una gran quantitat d’opcions:
En les opcions quirúrgiques, a més de realitzar un exhaustiu examen preoperatori i treballar amb el més ampli ventall de lents per brindar la màxima personalització, oferim altres punts diferencials que disminueixen el risc i optimitzen els resultats.
En la cirurgia amb implant de lents intraoculars:
Operem la presbícia en els dos ulls per separat perquè si hi ha algun error a la primera cirurgia, tenim un marge per realitzar modificacions abans de la segona. Intervenir ambdós ulls a la vegada amb anestèsia en gotes pot resultar atractiu ja que requereix menys inversió quirúrgica i retalla el posteoperatori. Però aquesta opció presenta importants desavantatges perquè operar ambdós ulls a la vegada no permet marge d’error.
Preferim utilitzar anestèsia local i no tòpica, ja que deixa l’estructura de l’ull completament bloquejada, encara que requereixi un major cost i estructura quirúrgica per la presència obligada d’un anestesista durant la cirurgia. Només així podem proporcionar un major confort i una experiència molt més relaxada al pacient, que no sentirà dolor i tampoc haurà de col·laborar durant la intervenció. En canvi, l’anestèsia en gotes o tòpica requereix la col·laboració del pacient durant la cirurgia, que ha de mirar una llum i intentar estar quiet amb un ull que no està completament bloquejat.
Dr. Jose Lamarca, oftalmòleg del Centre d’Oftalmologia Barraquer
Tots patirem l'aparició de la presbícia o vista cansada a partir dels 40 anys. Tot i que que la seva progressió sol resultar incòmoda, actualment disposem d'un ampli ventall terapèutic perquè el pacient pugui afrontar aquesta etapa sense renunciar a la seva qualitat de vida. Què és la presbícia? Com és el seu tractament? De debò val la pena operar-se? Resolem tots els dubtes.