Queratoconjuntivitis vernal: Què és i com es tracta?
31/10/2024
23/12/2021
S’estima que un 20% de la població infantil té algun problema visual. Aquesta xifra podria seguir augmentant en els propers anys degut a l’increment de l’ús de la visió propera, provocat especialment per l’ús de dispositius electrònics, cada vegada més presents en les nostres activitats diàries.
Com a conseqüència d’això, els problemes visuals no corregits són una causa freqüent de la falta d’atenció a classe, retràs en la lectoescriptura i descens en el rendiment escolar. Molts alumnes són titllats de mals estudiants quan en realitat amaguen un defecte visual no diagnosticat. Segons dades recents, al voltant d’un 30% dels trastorns d’aprenentatge deriven de dificultats originades per problemes oculars no diagnosticats.
Maduració visual
La maduració visual requereix d’un llarg aprenentatge que s’inicia en el naixement i culmina aproximadament als 8-9 anys d’edat. El que no aprenem a veure en la infantesa no es recuperarà posteriorment en l’edat adulta. És per això, que en el cas de que existeixi patologia ocular, resulta fonamental portar a terme un diagnòstic i tractament el més precoç possible, ja que més enllà d’aquesta etapa pot ser irreversible.
Un dels dubtes més recurrents de les famílies és quan portar els nens a una primera revisió ocular. La doctora Idoia Rodríguez Maiztegui, oftalmòloga pediàtrica del Centre d’Oftalmologia Barraquer, recomana que “després d’una primera valoració duta a terme pel neonatòleg o pediatra en el naixement, és al voltant dels 2 anys quan es recomana realitzar un examen ocular complet per part de l’especialista per avaluar el segment anterior i posterior del globus ocular, detectar possibles defectes de refracció i descartar la presència d’estrabisme o ull gandul. Si existeixen antecedents familiars de patologia ocular o derivació per part del pediatra, és convenient realitzar la revisió amb anterioritat. A partir d’aquest moment, i encara que no existeix simptomatologia, l’ideal seria realitzar una revisió anual fins els 8 anys, moment en què finalitza l’aprenentatge visual. Posteriorment podem espaiar els controls bianualment fins a arribar a la majoria d’edat”.
Més enllà de les revisions periòdiques, la doctora Rodríguez Maiztegui també recomana una sèrie de pautes generals per mantenir una bona salut ocular en els més petits i reduir les possibilitats de desenvolupar algunes patologies: “Treballar amb llum, preferentment natural, en un ambient ventilat, cuidant la postura corporal i la distància de l’ull al paper, realitzar descansos periòdics, utilitzar el mode nit en les pantalles i intentar no abusar dels dispositius electrònics”.
L’increment de l’ús de pantalles digitals en els últims anys ha repercutit negativament en la nostra salut visual. Segons la doctora Rodríguez Maiztegui, la clau per evitar els seus efectes negatius és la limitació del seu ús: “Hauríem d’evitar que els nens menors de 3 anys utilitzin dispositius electrònics. Els nens de 3 a 6 anys haurien d’utilitzar-los un màxim d’una hora diària, mentre que dels 6 als 16 anys el temps màxim hauria de ser de 2 hores, incloent descansos periòdics”.
Malalties i problemes oculars
De les malalties oculars que poden afectar als nens, destaquen els defectes de refracció, ja sigui miopia, hipermetropia o astigmatisme.
Altres problemes freqüents entre els més petits són les anomalies estructurals de l’ull, com la cataracta congènita, la ptosis palpebral o les opacitats corneals, i l’estrabisme. Totes elles constitueixen causes que poden generar, en major o menor grau, un retràs en la maduració visual i per tant ambliopia.
El Centre d’Oftalmologia Barraquer disposa d’una guia elaborada per la seva Fundació per cuidar la salut ocular en la infantesa. En ella es recullen una sèrie de pautes per la detecció de problemes visuals.
Entre les principals manifestacions que han d’alertar els pares i educadors, destaquen la visió borrosa, el parpelleig constant, moviments rítmics dels ulls, cefalea i pesadesa de parpelles, picor i vermellor ocular freqüent, que el nen s’acosti molt als objectes o que sigui incapaç de llegir la pissarra, que inclini el cap per fixar la vista o que tingui tendència a desviar o aclucar l’ull. Tots ells constitueixen signes i símptomes que han de ser motiu per acudir a la consulta de l’oftalmòleg.
Xerrem amb la nostra optometrista pediàtrica Susana Escalera, que rep en la seva consulta uns 30 nens al dia. De la seva experiència i habilitats depèn que la visió d'aquests mini pacients, alguns dels quals són encara nadons, sigui revisada de manera satisfactòria. Sembla una tasca senzilla però no ho és en absolut.