La síndrome de l’ull sec

10/07/2024

La síndrome de l’ull sec, també coneguda com la disfunció lacrimal, és una afecció que abasta diverses patologies caracteritzades per l’escassetat o la baixa qualitat de les llàgrimes, cosa que provoca inflamació a la superfície ocular.

Aquesta malaltia, de naturalesa crònica, no té una cura definitiva, però el tractament busca alleujar els símptomes i prevenir o tractar les lesions a la superfície de l'ull causades per la sequedat.

Els pacients amb ull sec poden experimentar molèsties, picor, cremor, sensació de sequedat i de sorra, així com visió borrosa i fluctuació de l'agudesa visual. Aquests símptomes sovint es veuen agreujats quan el pacient fixa la vista durant llargs períodes o parpelleja poc, i en entorns amb poca humitat o molta ventilació.

El diagnòstic del síndrome de l'ull sec es realitza mitjançant diverses proves, com el test de Schirmer per mesurar la quantitat de llàgrimes produïdes, el test de ruptura lacrimal per avaluar la qualitat de la pel·lícula lacrimal, la meibografia per estudiar l'estat de les glàndules lipídiques, i la tinció amb fluoresceïna i verd brillant per detectar alteracions a la superfície ocular. És crucial un diagnòstic precís realitzat per un oftalmòleg especialitzat, ja que en alguns casos només l'ús de llàgrimes artificials pot no ser suficient per mitigar els símptomes i prevenir danys a la superfície de l'ull.

El tractament de l'ull sec varia segons el tipus, causa i gravetat. Pot incloure l'aplicació d'humectants com llàgrimes artificials o gels sense conservants, l'oclusió dels canalicles lacrimals per reduir la pèrdua de llàgrima, l'ús de col·liris amb sèrum autòleg o plasma ric en factors de creixement en casos més greus, així com tècniques com la llum pulsada intensa o la microexfoliació per activar les glàndules de Meibom i millorar la condició de la vora palpebral i de les pestanyes. En casos on hi ha una malaltia sistèmica subjacent, pot ser necessari un tractament específic per part d'un metge subespecialitzat en aquesta patologia.

Dr. Víctor Charoenrook, oftalmòleg del Centre d’Oftalmologia Barraquer