Tipus de cataractes

19/12/2018

El cristal·lí és una lent transparent que, amb els anys o per causes específiques, es torna opaca i adopta una coloració que pot anar des groguenca fins, en els casos més avançats, marronosa-negrosa. El terme cataracta s'empra per referir-se a un cristal·lí que ha perdut la seva transparència.

Els tipus de cataractes es poden classificar segons la seva causa, o bé en funció de la zona del cristal·lí que s'opacifica.

-Les cataractes senils són les més freqüents, i estan vinculades a l'edat.

-Les cataractes metabòliques són aquelles que apareixen associades a malalties metabòliques, les més freqüent de les quals és la Diabetis Mellitus.

-Les cataractes congènites són aquelles que estan presents en néixer o que es desenvolupen durant els primers mesos de vida. La seva aparició pot associar-se amb condicionants genètics o bé amb alguna malaltia soferta per la mare durant l'embaràs, com la rubèola o la toxoplasmosi.

-Les cataractes traumàtiques són aquelles que es produeixen després d'un traumatisme ocular.

-Les cataractes tòxiques són aquelles que apareixen associades a l'ús crònic o l'abús d'alguns fàrmacs o tòxics, els corticoides en són l'element causal més freqüent.

Així mateix, depenent de la zona del cristal·lí opacificada, podem diferenciar:

-Les cataractes nuclears, en què és el nucli o centre del cristal·lí el que està principalment opac. Aquest tipus de cataracta sol evolucionar lentament i afecta més la visió llunyana que a la propera. Són les més freqüents, i solen associar-se amb l'edat.

- Les cataractes corticals, en què s'opacifica l'escorça o embolcall del cristal·lí. Són menys comuns que les nuclears, i afecten més la visió de prop.

- Les cataractes subcapsulars posteriors, que es desenvolupen a la capa més externa del cristal·lí: la càpsula posterior. Aquest tipus de cataractes sol progressar amb força rapidesa, i s'acompanya d'enlluernament.

L'observació i descripció acurada de les cataractes durant l'examen amb làmpada de fenedura té una rellevància important en l'elaboració de la història clínica oftalmològica de cada pacient. D'una banda, permet valorar la progressió de la cataracta d'una visita a una altra; d'altra banda, el seu tipus i grau condicionen l'elecció de la tècnica quirúrgica més adient per eliminar-la, i alerten de possibles riscos intraoperatòries propis a cada tipus de cataracta. Dra. Paola Sauvageot