L’ull i el tiroides

08/08/2022

La glàndula tiroides està ubicada en el coll i produeix unes hormones que regulen el metabolisme. Aquesta glàndula pot presentar malalties que afecten al seu funcionament produint un excés (hipertiroïdisme o malaltia de Graves-Basedow) o un defecte (hipotiroïdisme) de la secreció hormonal a causa d’un mecanisme autoimmune en el que la resposta immunitària normal del cos, que ha de combatre infeccions, reacciona contra els seus propis teixits causant dany. L’afectació dels ulls associada a aquestes malalties del tiroides es denomina oftalmopatia tiroidal o bé orbitopatia de Graves i pot aparèixer inclús quan les proves hormonals són normals.

L’oftalmopatia tiroidal és de gravetat variable i es pot donar en un o ambdós ulls. Els símptomes poden afectar a les parpelles que es retrauen provocant una mirada com “d’espant”, i presenten envermelliment, inflamació (edema) o augment per infiltració del teixit. Si les parpelles no es tanquen correctament, la còrnia (la finestra transparent de l’ull) pot assecar-se i provocar la seva ulceració. Els globus oculars poden causar augment del llagrimeig, sensibilitat a la llum, dolor, edema, envermelliment o augment de vasos sanguinis.

Els casos de major gravetat són aquells en els que es veuen afectades les estructures de l’òrbita al voltant de l’ull. Es pot produir un augment del teixit gras darrere del globus ocular, el que provoca que l’ull sobresurti (exoftàlmia) amb el risc de perdre visió en danyar el nervi òptic; també es pot donar una inflamació dels músculs oculars produint visió doble.

Quan apareixen aquests símptomes s’ha d’avaluar la funció tiroidal i tractar-se adequadament si és anormal. En el seu cas, deixar de fumar redueix la possibilitat de desenvolupar oftalmopatia greu i també redueix la possibilitat d’un nou episodi en el futur.

Tractament

La gestió de l’orbitopatia de Graves és complexa i ha de ser abordada tant per l’oftalmòleg com per l’endocrinòleg de forma coordinada i personalitzada. Es realitza en dues fases. La primera implica el tractament de la malaltia ocular activa fins que s’estabilitzi. Hi ha diversos tractaments disponibles que inclouen sempre la protecció i lubricació de l’ull. En casos més greus s’indicarà tractament amb seleni, corticoides preferentment per via intravenosa i immunosupressors. Recentment s’han incorporat fàrmacs biològics basats en anticossos monoclonals per a casos resistents. Es poden agregar prismes per ajudar a controlar la visió doble. La segona fase consisteix en la correcció quirúrgica de qualsevol canvi permanent inacceptable que persisteixi una vegada passada la fase activa, ja sigui la descompressió orbitària per reduir l’exoftàlmia, la cirurgia de l’estrabisme per a la visió doble o la correcció de les anomalies en les parpelles (blefaroplàstia).

Paral·lelament la malaltia hormonal ha de ser abordada amb tractament mèdic que s’administra durant uns meses o bé de forma definitivament mitjançant l’extirpació de la glàndula tiroides. L’administració de radioiode no es recomana quan hi ha afectació ocular. En els casos en què existeixi un hipotiroïdisme s’haurà d’instaurar tractament de substitució.

La orbitopatia tiroidal és una malaltia que afecta la qualitat de vida de la persona que la pateix. Per això s’ha d’abordar de forma protocol·litzada i multidisciplinar, confortant i ajudant al pacient de forma permanent en un procés que es pot perllongar en el temps i que requereix paciència i implicació, però que en molts casos aconsegueix una millora significativa.