Ulls sortints i tiroides

26/10/2021

L’oftalmopatia tiroideal (OT) és una malaltia inflamatòria autoimmune, això significa que, degut a causes desconegudes, el sistema immunològic genera anticossos que ataquen a la glàndula tiroides i també als teixits al voltant dels ulls, com les parpelles, el greix i els músculs que s’encarreguen del moviment ocular.

► També coneguda com a orbitopatia de Graves (OG) o orbitopatia distiroidea, aquesta patologia pot empènyer els ulls cap enfora i generar l’aspecte d’exoftàlmies o “ulls sortints”. És el signe més universalment conegut en l’OG i utilitzat inclús per alguns autors per a l’avaluació dels resultats quirúrgics. Tot i així, només el 40-65% dels malalts presenten exoftàlmia.

L’afectació ocular generalment és bilateral, però pot ser unilateral o ser molt asimètrica. Afecta principalment a dones entre els 40 i 60 anys i la seva progressió està altament relacionada amb el tabaquisme.

► Aquesta malaltia es classifica segons la seva activitat, activa o inactiva, i la seva gravetat, lleu, moderada o severa. Existeixen vàries opcions de tractament en funció del temps que ha transcorregut i els símptomes que es manifesten.

Símptomes i tractaments

Els símptomes menors, que no solen posar en risc la qualitat de la visió, són: sensació de pressió al voltant de l’ull, irritació ocular, llagrimeig i sensació de cos estrany. L’administració de llàgrimes artificials, antiinflamatoris tòpics o orals o compreses fredes solen ser suficient per a eliminar, o almenys alleugerir, aquestes molèsties. En ocasions, quan existeix molta activitat, són necessaris els glucorticoides intravenosos. Una altra alternativa, si aquests no funcionen, són les noves teràpies biològiques que estan tenint molt protagonisme i possiblement siguin un tractament de primera línia en el futur.

► En els casos de risc per al nervi òptic i, per tant, amb la visió del pacient en perill, el tractament més habitual és la intervenció quirúrgica per a la descompressió orbitària, que consisteix en l’eliminació d’una part dels ossos que envolten el globus ocular amb la finalitat de proporcionar espai i descongestionar l’òrbita.

En la fase inactiva, el pacient pot quedar amb seqüeles com visió doble, ulls sortints (exoftàlmies) o afectació palpebral en forma de retracció palpebral (ulls molt oberts) o bosses a les parpelles; en aquests pacients també oferim tractaments quirúrgics rehabilitadors (descompressió orbitària, cirurgia d’estrabisme o de parpelles) per a una millora estètica.

En l’OG és essencial el diagnòstic prematur de la malaltia, que consisteix en reconèixer els primers símptomes en etapes primerenques, per a que el tractament sigui més efectiu i no tingui pràcticament impacte en la qualitat de vida del pacient.

Dra. Sandra Planella, oftalmòloga del Centre d’Oftalmologia Barraquer