Tumors i inflamacions orbitàries en la infància

Són tumors que afecten els infants i que tenen l'origen en l'òrbita, és a dir, en els teixits del voltant de l'ull. Aquests tumors poden procedir dels ossos, dels músculs, del nervi òptic, dels vasos i del greix que recobreix els teixits.

Els nens amb tumors orbitaris poden presentar un ull més enfora i obert (proptosi), visió doble (diplopia) i pèrdua de visió si afecta la part posterior del globus ocular.

Els tumors orbitaris en edat pediàtrica són d'origen congènit, és a dir, que ja són presents des del naixement. No existeixen factors de risc descrits.

Els tumors benignes en edat pediàtrica són els més freqüents. Dins el grup de tumors benignes hi ha els quists dermoides i les lesions vasculars, com l'hemangioma capil·lar, i el glioma del nervi òptic.

• Els quists dermoides són masses arrodonides, indolores, de consistència ferma i elàstica i d'aspecte groguenc que són presents des del naixement i que tendeixen a créixer a poc a poc.
• Els hemangiomes capil·lars són masses de color vermell o blavenc (segons la profunditat) que solen aparèixer al cap de poques setmanes o mesos del naixement. Tenen un creixement inicial ràpid i tendeixen a desaparèixer espontàniament els anys següents.
• El glioma de nervi òptic pot afectar un dels nervis òptics o tots dos, que són els que porten la informació visual al cervell des de cada ull. Les manifestacions en aquesta mena de tumors són degudes al fet que el tumor creix i prem el nervi òptic; això provoca moviments involuntaris del globus ocular, proptosi d'un ull o de tots dos o bé estrabisme.

Entre els tumors pediàtrics malignes els més freqüents són els rabdomiosarcomes.

• Els rabdomiosarcomes deriven dels músculs; el seu símptoma més freqüent és la proptosi de l'ull. Es poden presentar a qualsevol edat, però afecta més sovint els infants. Existeixen altres lesions menys freqüents que afecten l'òrbita en edat pediàtrica.

No existeixen mesures de prevenció dels tumors orbitaris en edat pediàtrica, però recomanem realitzar revisions oftalmològiques periòdiques i acudir a l'oftalmòleg si l'infant presenta símptomes de proptosi, diplopia o pèrdua de visió.

El tractament dels tumors dermoides és l'extirpació quirúrgica; se sol esperar que l'infant tingui com a mínim 8 anys, llevat que obstaculitzi mecànicament el desenvolupament normal de la visió o que presenti alguna altra complicació. Els hemangiomes capil·lars, com que tendeixen a involucionar espontàniament, no acostumen a requerir tractament, sinó controls periòdics, i tan sols caldrà tractament si impedeixen una obertura ocular normal i el desenvolupament de la visió, o per motius estètics. Si el rabdomiosarcoma es pot resecar, s'opera i en acabat s'administra quimioteràpia o radioteràpia orbitària. Les leucèmies es tracten mitjançant radioteràpia orbitària o quimioteràpia.