Oftalmologia

Cirurgia dels tumors conjuntivals

En què consisteix el tractament?

La cirurga de tumors conjuntivals consisteix a extirpar tot el tumor o una petita part, i a fer-ne una biòpsia del teixit per confirmar si és una lesió benigna o maligna.

Quan està indicat aquest tractament?

La cirurgia es pot fer per raons diverses. Està indicada quan hi ha una lesió que causa molèsties o enrogiment o que pot afectar l'aparença estètica del pacient.

Sobretot està indicada quan l'especialista en tumoracions ha notat un canvi en la mida, color o gruix de la lesió conjuntival i sospita que hi ha malignitat. Això passa sovint en lesions pigmentades de la conjuntiva i quan hi ha antecedents familiars de tumors malignes com el melanoma.

Com es realitza?

La cirurgia generalment es fa sota anestèsia local amb sedació lleu i és un procediment ambulatori. En casos pediàtrics, el procediment es pot fer amb anestèsia general. La cirurgia es practica en condicions estèrils i amb el microscopi quirúrgic.

La cirurgia excisional es du a terme quan les vores del tumor són ben definides. Primer, el cirurgià marca les vores visibles del tumor, i tot seguit es marca un ampli marge del tumor per delinear tota l'àrea a extirpar.

Això es fa per assegurar que s'eliminen totes les cèl·lules tumorals possibles. En alguns casos en què se'n sospita malignitat, es realitza crioteràpia per garantir que es destrueixen les cèl·lules tumorals petites (invisibles amb microscopi).

La coagulació dels vasos sagnants es realitza perquè la conjuntiva és un teixit molt vascular i els tumors estan encara més vascularitzats, de manera que tendeix a sagnar durant la cirurgia.

El tancament primari amb sutures fines es fa per col·locar les vores de la conjuntiva en casos de tumors petits. Quan el tumor és gran i la conjuntiva restant no es pot col·locar amb sutures, es fa servir membrana amniòtica per cobrir l'àrea resecada. Es pot emprar pega tissular o sutures per fixar la membrana amniòtica a l'àrea a cobrir.

La biòpsia incisional es realitza en tumors amb vores mal definides o amb nombroses lesions que afecten una part molt àmplia de la conjuntiva. Es pren una mostra petita de la part central de la lesió i la petita ferida es tanca amb sutures.

La "biòpsia en mapa" es realitza quan el tumor afecta diverses àrees de la conjuntiva. Això significa practicar una cirurgia incisional en diferents parts de la conjuntiva, i s'envien alguns teixits per fer-ne la biòpsia.

El cirurgià etiqueta i col·loca meticulosament les marques d'orientació en les mostres de teixit i les envia al patòleg. Després de dues setmanes aproximadament, es tramet un informe histopatològic al cirurgià i s'informa el pacient dels resultats.

Depenent de si el tumor és benigne o maligne, el cirurgià informa el pacient sobre el pronòstic. Si el tumor és maligne i els marges de dissecció estan lliures de tumor, només cal una observació minuciosa.

Quan als marges de dissecció hi ha cèl·lules tumorals, o quan el tumor és maligne, el cirurgià pot oferir un tractament complementari com quimioteràpia local amb interferó, 5-fluorouracil o mitomicina.

Quan hi pot haver extensió orbitària o s'associa amb metàstasi local o distant, el pacient és derivat a un oncòleg per a un tractament més complet de la neoplàsia maligna. En tot cas, l'oftalmòleg segueix de prop el pacient per detectar la possible recurrència del tumor a l'ull i actua en conseqüència.

Resultats

Com s'ha explicat abans, el pronòstic de cada cas depèn de l'informe histopatològic, que el cirurgià explica al pacient. Els resultats cosmètics són excel·lents quan la cirurgia i la reconstrucció es fan correctament.

Les lesions benignes no acostumen a reaparèixer i tan sols requereixen controls periòdics. En casos malignes cal fer un seguiment de més a prop, ja que tendeixen a reaparèixer.

Possibles riscs

Com en qualsevol mena de cirurgia, la infecció és un risc.

Un altre risc és la recurrència tumoral, sobretot en casos malignes, i pot ser que requereixi tractament complementari, com la quimioteràpia. Això es pot fer utilitzant gotes per als ulls especialment preparades o amb una injecció perilesional.

En els casos en què el tumor ha afectat una àrea molt àmplia de la conjuntiva, incloent-hi el limbe (àrea de transició entre la còrnia i la conjuntiva-esclera), s'hi pot produir una insuficiència de les cèl·lules mare del limbe. Això pot causar sequedat ocular i molèsties que poden necessitar tractament amb lubricació abundosa o, en casos extrems, teràpia cel·lular amb sèrum autòleg.

Professionals que realitzen aquest tractament

Preguntes freqüents

  • Si no es fa la cirurgia, el pacient pot continuar amb símptomes d'incomoditat i enrogiment. El tumor també pot continuar creixent si no es realitza la cirurgia. El pacient ha de comprendre que com més gros sigui el tumor, més agressiva serà la cirurgia. En casos sospitosament malignes, si no es fa la cirurgia, hi pot haver metàstasi local o distant. Aquest és el cas del carcinoma de cèl·lules escamoses conjuntivals i el melanoma conjuntival.

  • Segons l'experiència de l'oncòleg ocular, s'hi pot aplicar quimioteràpia quan se sospita neoplàsia escamosa. La quimioteràpia pot durar mesos i pot tenir efectes secundaris locals. En qualsevol cas, l'informe histopatològic és el que definirà el pronòstic de cada cas, i això només es pot obtenir si es fa una biòpsia.

Newsletter