Queratopròtesi de Boston

Les queratopròtesis són "còrnies artificials" que ajuden a recuperar la visió en situacions en què la còrnia i la superfície ocular estan tan afectades que un trasplantament de còrnia no seria viable —la idea és tan simple com la de col·locar una finestra en la paret d'una casa para poder veure-hi a través.

Una de les queratopròtesis més emprades actualment és la queratopròtesi de Boston (B-Kpro), amb més de 15.000 unitats implantades arreu del món. Al nostre centre tenim més de 40 anys d'experiència amb diferents queratopròtesis; en el cas concret de la B-Kpro, fa més de 10 anys que la implantem amb èxit.

La B-Kpro consta bàsicament d'un cilindre òptic de plàstic (PMMA) amb forma de bolet que actua com a lent, al voltant del qual es col·loca una còrnia donant i, amb un plat posterior de titani, s'evita que la còrnia es desprengui de l'òptica.

El plat posterior de titani dona un aspecte blavís a l'ull un cop implantada la pròtesi. La cirurgia de B-Kpro difereix mínimament d'una cirurgia de trasplantament de còrnia estàndard. Un cop acoblada la pròtesi amb la còrnia donant, el complex s'implanta a l'ull del pacient de manera idèntica a un trasplantament de còrnia, amb punts de sutura.

Les indicacions de la B-Kpro inclouen aquelles patologies corneals amb opacitats denses en què un trasplantament de còrnia no funcionaria o fracassaria precoçment.

Perquè aquest implant tingui èxit és imprescindible que les parpelles siguin sanes i que tanquin bé, i també que la producció de llàgrima sigui suficient.

També és important determinar prèviament l'estat del nervi òptic i de la retina, en la mesura del que permeti la còrnia.

Les patologies que podrien beneficiar-se d'una B-Kpro inclouen: fracàs múltiple d'empelt corneal, edema corneal no inflamatori, algunes distròfies i degeneracions corneals, dèficit limbar, anirídia, leucoma cicatricial després de queratitis infecciosa inactiva (herpes simple o zòster, bacteris, fongs), neovascularització corneal, cremades (químiques, tèrmiques), síndrome de Stevens-Johnson, pemfigoide ocular, atòpia greu, malaltia de l'empelt contra l'hoste i alguns casos d'uveïtis, entre d'altres.

Els resultats visuals són excel·lents en aquells casos en què el risc de complicacions és baix —per exemple, fracàs múltiple, edema corneal no inflamatori, leucoma cicatricial, neovascularització corneal—; en aquests pacients es poden arribar a assolir visions properes a la unitat.

En els casos més complicats —cremades i malalties autoimmunes— en què el risc de complicacions és elevat, l'èxit dependrà del control d'aquestes complicacions. Tot i això, la recuperació visual en aquests casos, malgrat que no sigui permanent, permet moltes vegades fer una vida productiva i relativament normal, amb bona visió.

És molt important explicar al pacient les limitacions de la tècnica, sense crear expectatives innecessàries que el puguin afectar emocionalment en cas de no poder-les acomplir.

Cal tenir en compte també que els pacients que requereixen una B-Kpro són casos complicats amb patologies associades —principalment, glaucoma— que poden afectar l'èxit a llarg termini de la pròtesi.

És important recordar que aquests pacients hauran de fer servir una lent de contacte terapèutica i antibiòtics tòpics diaris en gotes la resta de la seva vida. Igualment, els controls postoperatoris hauran de ser freqüents (després de sis mesos de la cirurgia, màxim cada tres mesos) per controlar les possibles complicacions que hi pugui haver.

Els principals riscos inclouen: infecció corneal i endoftalmitis (inflamació de tot l'ull per dins), glaucoma (sigui de nova aparició o un empitjorament del que ja hi havia), despreniment de retina, necrosi corneal (la còrnia donant es "desfà" i s'aprima fins a arribar a perforar-se; en aquests casos caldrà reemplaçar-la per una altra o fer una cirurgia per cobrir el forat amb pegats corneals), entre d'altres.