La cirurgia de l'iris: avanços i aplicacions
24/12/2024
21/11/2017
La triquiasis és una anomalia comuna de la parpella en la qual la direcció de les pestanyes està mal dirigida i fa que creixin cap a la superfície ocular.
La triquiasis pot tenir diverses causes, les més freqüents les inflamacions de la vora palpebral, com la blefaritis i algunes conjuntivitis. Altres causes, menys freqüents al nostre país, són el tracoma, les malalties mucosinequials, com el pemfigoide, i les alteracions que poden produir-se després d'algunes cirurgies. No s'ha de confondre amb l’entropi palpebral (una mala posició del marge de la parpella) en què les pestanyes tenen una direcció de creixement correcta però és la parpella que està girada cap a dins.
En què consisteix el tractament de la triquiasis?
El tractament de la triquiasis busca eliminar els fol·licles pilosos de les pestanyes anormals. Tot i que el tractament de la triquiasis sembla simple, no hi ha una tècnica completament eficaç. Hi ha diverses possibilitats de tractament depenent de la causa, l'extensió de la triquiasis i l'estat de les parpelles: depilació periòdica de les pestanyes, cauteritzar-les amb làser d'Argó, criocoagulació o tractament quirúrgic.
Si la triquiasis es limita a una sola pestanya o només a poques i no hi ha malposició de la parpella, l'oftalmòleg pot retirar-les amb pinces i llum d'esquerda en la consulta. Encara que aquest procediment elimina el problema immediat, freqüentment la pestanya torna a créixer de nou en la direcció equivocada a les dues o tres setmanes.
El tractament mitjançant fotocoagulació amb làser d'Argó o crioteràpia només és eficaç quan les pestanyes en mala direcció no són molt nombroses. Hi ha alguns efectes secundaris: pot passar que es destrueixin les pestanyes que estan al voltant de les anòmales i es produeixi una pèrdua permanent de les mateixes. A la crioteràpia, el fred pot destruir igualment cèl·lules cutànies i produir una lleu atròfia de la pell de les parpelles amb un canvi en la pigmentació dels mateixos. També pot ocórrer, en ambdós procediments, que tot i el tractament tornin a sortir pestanyes triquiàsiques i es requereixin diverses sessions per a eliminar-les de definitivament.
Hi ha diferents tècniques quirúrgiques per al tractament. La cirurgia estàndard consisteix en la rotació de les parpelles cap a fora, amb aquest procediment s'aconsegueix allunyar les pestanyes de la còrnia i de la superfície ocular. En alguns casos la intervenció és especialment complexa, i és necessari complementar la rotació del marge de la parpella amb una separació d'aquest, en dues làmines i recol·locar la capa que conté les pestanyes.
En alguns casos, un cop rotat la vora de la parpella, cal col·locar un empelt perquè les pestanyes es mantinguin en la direcció adequada, que, generalment és un empelt de mucosa bucal. En pacients amb gran afectació de les pestanyes per triquiasis i depenent de la gravetat del quadre s'optarà per l'eliminació total i definitiva de la filera de pestanyes d'un o dos parpelles que pot originar petits defectes estètics per la seva absència. els principals efectes secundaris de la cirurgia de triquiasis són: la recidiva amb aparició de nou de pestanyes que freguen la superfície ocular i anormalitats de la vora palpebral (poden aparèixer irregularitats o escotadures).
Aquesta patologia sempre ha de ser tractada, perquè en cas contrari el frec de les pestanyes sobre el globus ocular, produeix molèsties constants i fins i tot úlceres corneals, que en alguns casos pot produir complicacions i arribar a causar cicatrius que alterin permanentment la visió.