Com es detecta l’estrabisme?

25/01/2023

L’estrabisme és la pèrdua de paral·lelisme dels ulls, de manera que no s’alineen a la mateixa direcció sobre l’objecte d’interès visual. Pot ser congènit o molt precoç, apareixent en els primers mesos de vida, o més tardà, cap als 3 o 4 anys. En alguns casos, pot iniciar-se a l’edat adulta.

En ocasions la falta d’alineament resulta evident per al pacient i el seu entorn, i és per tant motiu de consulta a l’oftalmòleg especialista. Tot i així, existeixen altres formes d’estrabisme la detecció de les quals no és tan senzilla a simple vista.

Altres formes d'estrabisme

En els estrabismes intermitents, la falta de paral·lelisme no està sempre present. En el seu inici es manifesten quan el nen està cansat, enfadat, o en estats de febrícula o moments de desatenció i pot provocar símptomes com aclucar l’ull, que el pacient es fregui els ulls, dificultat en l’aprenentatge i/o baix rendiment escolar.

En el cas de les fòries o estrabismes latents  tampoc apreciarem una pèrdua d’alineació evident, però el pacient pot referir simptomatologia d’astenopia, és a dir, mal de cap i malestar ocular front esforços visuals, dificultat amb la lectoescriptura i en l’aprenentatge en el cas dels nens i inclús diplopia (visió doble) i necessitat de tancar un ull en determinades situacions en el cas de fòries més descompensades.

Per últim, hem de tenir present que la torticolis, és a dir, la tendència a inclinar o desviar el cap, i el nistagmus (moviments rítmics involuntaris dels ulls) també constitueixen signes que ens han de fer sospitar la presència d’estrabisme.

Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui, oftalmòloga del Centre d’Oftalmologia Barraquer