¿Com tractem una obstrucció del conducte lacrimal en bebès?

26/07/2022

L’obstrucció del conducte lacrimal congènit és la patologia de la via lacrimal més freqüent en nens. En aquesta article volem explicar-vos de forma breu quins són els símptomes, diagnòstic i tractament possibles.

La glàndula lacrimal s’encarrega de fabricar la llàgrima, que neteja l’ull i l’hidrata. Aquesta llàgrima després de netejar i lubricar, drena al nas a través de la via lacrimal.

Al néixer, alguns bebès tenen una persistència d’una membrana al final del conducte lacrimal (a nivell de la vàlvula de Hasner), provocant així una obstrucció mecànica de la via. Aquesta és una de les causes més freqüents d’obstrucció de la via lacrimal congènita (OVLC). Dita obstrucció pot ser unilateral o bilateral.

Els símptomes habituals son el llagrimeig, que sol cridar l’atenció perquè és visible inclús quan el bebè està tranquil, i pot empitjorar amb el fred i el vent. Es poden observar en ocasions crostes seques en les pestanyes, secrecions, conjuntivitis de repetició... i a vegades també s’observa èczema en la parpella (el propi llagrimeig tant freqüent irrita la pell i elles mateixes es freguen). Aquests símptomes apareixen des del naixement o en els següents dies/setmanes. 

Si sospitem que el nostre bebè pot tenir una OVLC, es pot realitzar una consulta amb el pediatra i/o oftalmòleg per descartar altres causes de llagrimeig (no tant comunes). És important per al diagnòstic que el facultatiu faci una bona anamnesis (preguntar els símptomes, des de quan passen, etc.) doncs orientaran molt sobre la causa del llagrimeig. S’explora el bebè/nen, i a vegades es realitza el test d’aclariment que és una prova indolora per al pacient: col·locar una gota groga i observar com l’ull neteja el colorant.

Tractament

Generalment l’OVLC es corregeix per si mateixa els primers mesos de vida, sobretot durant els sis primers. Tot i així, aconsellem a les famílies que, durant el primer any, ajudin a aquest lacrimal a obrir-se realitzant un massatge (massatge de Crigler). És quelcom realment senzill i indolor; es realitza lliscant el dit cap avall, a nivell del lacrimal fent pressió de manera que s’intenta “trencar” la membrana (a l’augmentar la pressió hidrostàtica). També aconsellem realitzar rentats de l’ull amb sèrum fisiològic.

En alguna ocasió, poc freqüent, es pot administrar algun col·liri antibiòtic.

En la majoria de pacients s’obre el lacrimal abans del primer any, però si a l’any els símptomes persisteixen, és quan ja el pediatra el derivarà a l’oftalmòleg oculoplàstic/pediàtric (si és que encara no l’han derivat).

Segons l’edat del pacient i l’evolució del quadre, s’indicaran diferents tècniques a realitzar en el quiròfan. Es pot desobstruir mitjançant un sondatge (utilitzant una espècie de filferro fi), o bé un sondatge i una intubació (col·locar uns tubets que posteriorment es retiraran), o bé utilitzar un catèter amb un globus, que s’infla i així es dilata i obra el canal.

En molt poques ocasions hem de realitzar la cirurgia de la dacriocistorrinostomia (DCR) làser o externa; l’indicarem en casos en els que hi ha una implicació del sac lacrimal (DCR externa) o perquè falli algun dels mètodes mencionats anteriorment (DCR làser).

Dra. Ainhoa Martínez Grau, oftalmòloga del Centre d'Oftalmologia Barraquer