Curiositat visuals: L’enganyalull

27/08/2024

Tornem al tema de les il·lusions en l’art, camp on l’habilitat per enganyar la vista, considerada des d’antic sinònim de qualitat, conserva vigent totes les capacitats de fascinació.

La paraula enganyalull deriva del francès «trompe l’oeil» (enganyar l’ull). Fa referència a les tècniques artístiques que intenten enganyar a la vista jugant amb la perspectiva i altres efectes òptics.

Possiblement la primera obra amb parany de la història va ser la que va decidir el desafiament entre els dos pintors més grans de l’antiguitat clàssica.

Segons relata Plini el Vell, el grec Zeuxis va crear un bodegó tan convincent «que els ocells intentaven picotejar els raïms», però va haver d’admetre la seva derrota després de demanar al seu rival Parrasi que «descorregués les velles cortines» (que en aparença cobrien l’obra d’aquest), per adonar-se que les mateixes cortines eren la pintura. Si Zeuxis enganyava els ocells, Parrasi va aconseguir enganyar-lo a ell.

A partir del Renaixement l’enganyalull s’apodera de murals i voltes per mitjà de perspectives il·lusionistes. Als quadres, sovint es crea la il·lusió mitjançant petits detalls com la superposició a un fals marc de part de la figura o d’un detall, una duplicitat en un paper o l’ombreig d’un objecte que sembla així sobresortir de la pintura. Naturalment els surrealistes van reprendre l’enganyalull com a mitjà per fer una crítica del propi significat de la pintura.

Avui dia l’enganyalull és recurs usual en il·lustració, cinema o decoració, com és el cas de la de parets mitgeres. A Barcelona, una de les més cèlebres és la del núm. 5 del carrer dels Enamorats, a la part baixa de la Diagonal. Realitzada el 1992 pel col·lectiu francès La Cité de la Création, imita una façana modernista de l’Eixample, amb les seves botigues i balcons on s’apunten personatges il·lustres que han viscut a la ciutat: Antoni Gaudí, Pablo Picasso, Cristòfor Colom, Mercè Rodoreda, Francesc Macià o Mossèn Cinto Verdaguer. En un balcó del tercer pis, a la dreta, podem veure el Professor Ignasi Barraquer, amb bata blanca i acompanyat del seu guepard. En contemplar-lo, és difícil no preguntar-nos què s’amagarà darrere la finestra del balcó? Com observava el psicoanalista Jacques Lacan, el mite de Zeuxis i Parrasio revela un interessant aspecte de la cognició humana: als animals els atrauen les aparences superficials, als humans la idea del que està ocult.

Professor Rafael I. Barraquer, director mèdic del Centre d’Oftalmologia Barraquer