Glaucoma en la infància
23/09/2024
27/09/2024
Tots hem experimentat aquest fenomen alguna vegada. Els miratges es deuen a certes situacions i condicions atmosfèriques que ens fan veure imatges il·lusòries.
Circulem a l’estiu per carretera, al migdia. Fa calor i no es veu ni un núvol; no ha plogut des de fa setmanes. Al fons d’una recta apareixen com uns grans bassals a la distància. El cel i fins i tot els cotxes que circulen més lluny s’hi reflecteixen. Però quan ens apropem desapareixen: l’asfalt està completament sec.
El miratge és la forma més comuna de percepció enganyosa: un fenomen òptic natural, en què el cel i els objectes llunyans apareixen reflectits en una superfície que sembla líquida. Els raigs lluminosos són desviats per canvis o gradients de temperatura: l’aire calent arran de l’asfalt produeix refracció i corba els raigs: crea una imatge inferior que reflecteix el cel com si hi hagués aigua. Es tracta d’un miratge inferior, com els típics dels deserts: la imatge «falsa» es veu per sota de l’objecte real.
O al contrari: una imatge flota «suspesa» per sobre de l’horitzó. Es tracta d’un miratge superior, més rar: es dona en situacions d’inversió tèrmica quan hi ha una massa d’aire més fred a baix i una altra de més càlida per sobre. Sol aparèixer a regions polars o bé a altres latituds sobre una extensió d’aigua freda i una capa d’aire calent a major altitud. L’efecte típic és d’una costa llunyana, molt elevada i abrupta, i de vegades com si hi hagués vaixells o ciutats costaneres flotant al cel.
Perquè es produeixi un miratge superior, l’observador ha d’estar a l’alçada d’un «conducte» atmosfèric, entre l’aire fred a baix i el calent a dalt. Aquí els raigs de llum s’arquegen en forma paral·lela a la curvatura de la Terra, cosa que explica que es puguin veure objectes com el sol naixent o els vaixells llunyans, situats més enllà de l’horitzó geomètric. En funció de la seva distància i les condicions òptiques, aquests objectes apareixeran rectes o invertits, fins i tot alternant entre les dues formes.
A diferència de les anomenades «il·lusions òptiques», que malgrat aquest nom solen ser de naturalesa perceptiva, el miratge és un fenomen òptic real i se’n poden fer fotos, encara que la seva interpretació per la ment pugui ser il·lusòria. Crida l’atenció que, mentre l’etimologia de l’espanyol fa referència a l’efecte especular, la d’altres llengües com el francès o l’anglès («mirage», del llatí mirare) apunti a la fascinació pròpia de la mirada. Juntament amb els miratges, hi ha termes com els trompe-l’oeils, les pareidolies o les al·lucinacions, que sense formar part de les il·lusions perceptives, ens ajuden a definir-les i comprendre-les. Revisarem aquests conceptes en futures entregues.
El fenomen de la Fata Morgana
Una variant complexa de miratge superior es coneix com a «Fata Morgana» (versió italiana de la fada i germanastra del Rei Artur, famosa per la seva habilitat per metamorfosar-se), a partir de la seva observació a l’estret de Messina. Es tracta d’un miratge que canvia ràpidament segons les fluctuacions atmosfèriques, alterant zones de la imatge estirades i comprimides, directes i invertides.
Prof. Rafael I. Barraquer, director mèdic del Centre d’Oftalmologia Barraquer