El test d’osmolaritat: En què consisteix?
22/11/2024
17/05/2024
La hipertensió arterial és una malaltia que representa una amenaça silenciosa per al cos humà, ja que pot afectar greument òrgans vitals com el cervell, el cor, els ronyons i els ulls sense mostrar símptomes evidents fins que els danys són clínicament evidents.
La retina ofereix una finestra única per a observar directament els efectes de la hipertensió arterial en els vasos sanguinis, gràcies a una tècnica simple i no invasiva anomenada oftalmoscòpia. Això permet avaluar el mal ocular i equiparar-ho amb el d'altres òrgans del cos.
La retinopatia hipertensiva engloba una sèrie de manifestacions oculars que ocorren en la retina com a resultat de la hipertensió arterial. Com més gran sigui la pressió arterial i la seva durada, major serà la probabilitat de mal ocular sever i, per tant, d'afectació generalitzada de l'organisme.
Existeixen factors addicionals que poden agreujar la retinopatia hipertensiva, com l'arterioesclerosi, l'edat avançada, la diabetis, els nivells elevats de colesterol i triglicèrids, així com el consum de tabac, entre d’altres.
La gravetat de la retinopatia també dependrà de l'estat previ dels vasos sanguinis de la retina i de la rapidesa amb la qual es desenvolupa la hipertensió. Podem distingir entre dues variants principals:
Retinopatia hipertensiva crònica:
La majoria dels pacients experimenten aquesta variant, són inicialment asimptomàtics però desenvolupen dificultats visuals a mesura que la hipertensió progressa. Es detecta sovint de manera incidental durant un examen de fons d'ull, mostrant troballes com la reducció del calibre vascular, encreuaments arteriovenosos patològics, alteracions en el reflex vascular i aneurismes retinals.
Retinopatia hipertensiva aguda, també coneguda com a maligna o accelerada:
Aquesta forma apareix de manera sobtada amb pressions arterials molt altes, mal de cap intens i pèrdua visual significativa. Durant l'examen clínic, es poden observar hemorràgies retinals, exsudats tous i duros, edema de papil·la i edema de màcula.
No es disposa d'un tractament específic per a la retinopatia hipertensiva; no obstant això, és crucial controlar de manera estricta i contínua la pressió arterial. Encara que en alguns pacients amb un control deficient poden quedar danys oculars permanents i problemes visuals, en general, una reducció de la pressió arterial sol traduir-se en una millora significativa de les lesions retinals.
Per tant, es recomana realitzar avaluacions oftalmoscòpiques periòdiques en tots els pacients amb hipertensió arterial, adaptades segons la gravetat de la malaltia, l'edat i la presència d'altres factors de risc cardiovascular.
Dra. Sònia Viver, oftalmòloga del Centre d'Oftalmologia Barraquer