Enric, pacient de la Fundació Barraquer

15/07/2021

Pocs pacients han estat tan units i durant tant temps al COB com l’Enric Soriano

Uns anys després del seu naixement es van iniciar les obres de l’emblemàtic edifici del Centre d’Oftalmologia Barraquer, convertint-se així en el primer centre monogràfic especialitzat en oftalmologia d’Espanya.

Als 8 anys d’edat els pares de l’Enric van detectar que tenia alguna dificultat a la vista. El Centre recent inaugurat ja era un lloc de prestigi a nivell internacional, i un orgull i un privilegi per als barcelonins.

La seva primera visita es va convertir en una aventura que mai oblidaria. Recorda com va ser la primera vegada que va veure al Dr. Ignasi Barraquer: “no només era una eminència a nivell professional si no que el seu tracte va ser molt amable i afectuós, les seves mans semblaven de seda, les tenia molt suaus”. L’edifici, els espais pels que va passar fins arribar a la consulta del doctor, la sala del Zodíac, les escultures clàssiques dels passadissos, les referències artístiques d’Egipte, el van impressionar tant que ho explica amb els ulls brillants: “Semblava que estava en un museu clàssic”. “En el despatx del doctor les fotos dels artistes de l’època, Maurice Chevalier, Josephine Baker, Jeanette McDonald..., adornaven la paret i la música sonava”.

La visita va anar molt bé, li van receptar ulleres, el Dr. Ignasi Barraquer li va dir: “les ulleres han de ser sempre petites, per la mida del teu cap i la distància dels teus ulls i recorda, muntura sempre petita encara que es riguin de tu”, i va seguir el seu consell fins que les modes no li ho van permetre. Al cap d’uns anys va tornar a visitar-se per uns mussols, va ser operat pel doctor i ens explica: “no vaig notar res, feia les coses tan bé i de tal manera que era impossible notar res”. Va tenir la sort de que el Professor Joaquín Barraquer es va convertir en el seu metge i els dies que el va visitar “treballava amb la Dra. Uxó, era la seva ajudant en aquell moment i molt bona doctora”.

I amb el pas del temps l’Enric va seguir visitant-se al Centre amb altres doctors com el Dr. Picó, el Dr. Lamarca, la Dra. de Faria, el Dr. Lázaro i de tots ells diu haver rebut un tracte excel·lent i immillorable, a l’igual que de la resta del personal de la clínica i de la Fundació Barraquer.

Va arribar la jubilació i, amb ella, un dels assoliments dels que l’Enric se sent més orgullós i que volem mencionar. L’any 2004 va crear l’Associació de Perceptors de Pensions no Contributives que, gràcies a la seva activitat, va aconseguir l’aprovació per part del Parlament de Catalunya l’any 2006 de l’augment de la prestació.

Actualment viu a Cornellà de Llobregat (Barcelona), en uns habitatges tutelats per Càrites on se sent feliç i agraït i segueix acudint al Centre d’Oftalmologia Barraquer a fer-se els seus controls anuals. Potser la seva filosofia de vida l’ha ajudat a seguir endavant tots aquesta anys: “Fer el bé cada vegada que un pot, estimar la llibertat per sobre de tot i mai negar la veritat, encara que sigui davant d’un tron” (Ludwig van Beethoven).