Parlem amb la Dra. Anna Monés

26/11/2024

Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (2005), es va especialitzar en Oftalmologia a l’Hospital Universitari de Bellvitge (2010). Combina la seva tasca assistencial amb la docència, i és tutora de residents i professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona al Campus Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. L’any 2023 es va incorporar a l’equip del Centre d’Oftalmologia Barraquer.

Què et va portar a estudiar Medicina i especialitzar-te en Oftalmologia?

A casa vaig tenir molts referents mèdics i ja des de petita tenia clar que volia ser metge; l’oftalmologia em va interessar durant la carrera per diferents motius: primer, per ser una especialitat medicoquirúrgica: tenia clar que volia operar, estar al quiròfan; segon, per tenir molt contacte amb el pacient; i per últim, per ser una especialitat molt resolutiva i en què tens molta autonomia.

Per què t’has dedicat a l’oftalmologia pediàtrica?

De resident la meva primera rotació va ser a l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i em va encantar el tracte amb els nens i el fet que la subespecialitat és molt variada ja que tractem pràcticament totes les patologies oculars que presenten els nens, com són els estrabismes, la ambliopia, la patologia de la via lacrimal, les cataractes infantils i totes aquelles patologies que afecten des de la superfície ocular fins a la retina i el nervi òptic.

Estic encantada d’haver-me dedicat a la pediatria perquè m’apassiona tractar amb nens: són molt bons pacients al contrari del que sol pensar-se, són divertits, ocurrents, llestíssims, amb molta personalitat malgrat la poca edat i et sorprenen cada dia; i alhora és molt gratificant poder ajudar-los en tot allò que estigui a les nostres mans.

Com és el teu dia a dia? Què és el que t’agrada més de la teva professió?

M’aixeco aviat, cap a les 6:30, preparo esmorzars, porto els nens al col·legi i començo a treballar a les 8:00 fins a les 14:00-15:00; 3 dies a la setmana treballo també a la tarda fins a les 19:00-20:00. La jornada laboral és molt intensa ja que visitem molts pacients cada hora, però alhora és estimulant, divertit, gratificant i aprenc cada dia. En una mateixa setmana, tinc dies només de consulta i altres dies de quiròfan. El que m’agrada més de la meva professió és el tracte amb els meus pacients i operar.

Quins són els problemes oculars més comuns que veus als nens?

Els problemes refractius, és a dir, la necessitat de fer servir ulleres per hipermetropia, miopia o astigmatisme, l’ull gandul, els estrabismes i les conjuntivitis al·lèrgiques.

Quines tècniques utilitzes perquè els nens se sentin còmodes durant la consulta?

Amb els nadons, per explorar-los, sempre utilitzo peluixos i joguines diverses, els parlo amb un to de veu suau i sense fer moviments bruscos. Amb nens més grans, em dirigeixo directament a ells per explicar-los què farem a continuació i actuo amb tranquil·litat i amabilitat per transmetre’ls confiança i seguretat. Et sorprens de com col·laboren la majoria dels nens!

Quins són els avenços més emocionants a la teva àrea d’especialització en els darrers anys?

L’oftalmologia ha avançat de forma exponencial en les darreres dècades, principalment la cirurgia, però també els tractaments per a algunes patologies.

A nivell pediàtric, des de fa uns anys estem tractant la progressió de la miopia amb el col·liri d’atropina, entre altres mesures òptiques i conductuals, amb molt bons resultats; però el més emocionant en els darrers 2-3 anys ha estat la implementació de la teràpia gènica en algunes patologies greus de la retina com són les distròfies retinals, aconseguint frenar la malaltia i, en molts casos, millorant la visió d’aquests pacients, tant nens com adults.

Creus que l’ús prolongat de pantalles a la infància està afectant la salut visual deles noves generacions? Com es pot prevenir o mitigar?

Per descomptat, actualment hi ha evidència científica que l’augment del treball de prop i la disminució del temps que passen els nostres nens i adolescents a l’aire lliure contribueixen a l’aparició de la miopia i a accelerar-ne la progressió.

A més, l’ús continuat de les pantalles pot provocar símptomes oftalmològics com són l’astenopia (cansament ocular) i la sequedat ocular, a més de problemes molt més greus de concentració, aprenentatge, trastorns conductuals i del neurodesenvolupament.

Per a la prevenció de la miopia el més important és tenir uns bons hàbits visuals, però els darrers anys han aparegut tractaments farmacològics i òptics que han demostrat ser molt eficaços per disminuir la progressió.

Els hàbits visuals aconsellables són:

1) augmentar el temps a l’aire lliure: 10-15 hores a la setmana, 2 hores al dia.

2) reduir el temps davant de pantalles: evitar en nens menors de 2 anys, limitar a 1 hora al dia en edat preescolar i, en majors de 6 anys, menys de 2 hores al dia.

3) augmentar la distància amb la pantalla, resumida en la regla 30-40-50: mòbils a 30 cm, tauleta a 40 cm i ordinadors a 50 cm.

4) relaxar l’acomodació amb la regla 20-20-20: cada 20 minuts de treball de prop, descansar 20 segons mirant un objecte a 20 peus de distància (6 metres).

Pel que fa a les mesures òptiques, ens referim a unes lents de desenfocament perifèric (tant en ulleres com en lents de contacte) que es fan a l’òptica en el moment de fabricar les ulleres. Finalment, el tractament farmacològic consisteix en un col·liri que es diu atropina, que frena l’allargament del globus ocular, disminuint la progressió de la miopia en un 50-60 %, sent molt ben tolerat pels nens i sense efectes secundaris remarcables.

Vas participar amb la Fundació Barraquer en col·laboració amb la Fundació Somriures de Bombai en una expedició d’una setmana de revisions oftalmològiques a Bangladesh. Quins aprenentatges t’emportes d’aquesta experiència?

Va ser una experiència inoblidable. Vam treballar colze a colze amb el personal local de l’ONG Somriures de Bombai, persones meravelloses, tot hospitalitat i amabilitat, que realitzen una tasca impressionant, tan útil i necessària en aquest país. De la gent de l’Índia m’enduc la dignitat, el somriure, l’alegria i la felicitat que transmeten malgrat les dificultats del seu dia a dia i de viure en la pobresa més extrema.

Amb una feina tan absorbent, què fas per desconnectar?

Llegir, caminar per la muntanya, anar al cinema, a sopar... i estar amb la meva família i amics!