Per què el meu oftalmòleg no s’opera si duu ulleres?

27/12/2021

Molts oftalmòlegs amb defectes de refracció (miopia, hipermetropia o astigmatisme) segueixen conservant la seva graduació i, per tant, fent ús d’ulleres o lents de contacte. No és estrany que una de les preguntes recurrents és per què no s’operen mitjançant alguna de les diverses tècniques de cirurgia refractiva (cirurgia làser o bé l’implant de lents intraoculars) si així aconseguiran reduir la seva dependència de les ulleres, especialment aquells oftalmòlegs l’especialitat de la qual es aquesta.

Molts oftalmòlegs segueixen duent ulleres de la mateixa forma que no tots els cirurgians plàstics se sotmeten a intervencions de la seva especialitat

Encara que sí existeixen molts oftalmòlegs operats, altres poden no haver-ho fet per alguna de les següents raons:

1. Incompatibilitat: no tots els oftalmòlegs són pacients aptes en no reunir els requisits que indiquen la cirurgia refractiva. La tècnica mitjançant la col·locació de lents intraoculars requereix l’existència d’un espai dins de l’ull, mentre que en l’aplicació de tècniques làser també és necessari un determinat gruix corneal que tampoc tenen totes les persones.
2. Manca de motivacions estètiques, doncs els fonaments de la cirurgia refractiva no son curatius. Hi ha persones (i oftalmòlegs) a qui les ulleres no les molesten, o inclús les agrada dur-les com a complement de moda. Les tècniques làser poleixen la còrnia per canviar la seva curvatura (l’ull miop és més gran del normal, mentre que l’hipermetrop és més xato), motiu pel qual aquesta intervenció té més a veure amb la comoditat, l’estètica, la pràctica d’alguns esports que fan incòmode l’ús de les ulleres o altres activitats professionals concretes. En aquest sentit, molts oftalmòlegs no tenen un interès especial, de la mateixa que no tots els cirurgians plàstics tenen per què haver-se sotmès a intervencions de la seva especialitat.
3. Conservar la miopia pot ser un avantatge, segons les circumstàncies personals, la professió i aficions de cada persona. Quan els miops que porten ulleres se les treuen un moment, aconsegueixen un espectacular capacitat de visió en el rang proper. Per això, moltes persones amb miopia quan es desperten de nit i agafen el telèfon mòbil en l’obscuritat sense les ulleres posades, s’acosten el dispositiu molt a prop de la cara perquè així veuen millor la pantalla. En condicions normals, això seria impossible sense el recolzament de les ulleres, especialment prop dels 45 anys amb l’arribada de la presbícia. Per això, molts miops la vida laboral dels quals transcorre en la visió propera troben en el seu defecte refractiu aquest avantatge i els oftalmòlegs poden ser un exemple d’això: en les revisions oculars és possible apreciar com l’especialista, si és miop, es treu les ulleres per a explorar-nos de prop amb major qualitat de visió. Fora de l’àmbit sanitari, el mateix ocorre a professionals que es dediquen a treballar amb peces petites i visió molt propera, com per exemple els joiers. De fet, aquesta és un dels motius pel qual molts pacients no són bons candidats a la cirurgia.

Tanmateix existeixen altres oftalmòlegs que sí s’han realitzat una cirurgia refractiva per reduir la seva graduació perquè així ho han valorat. A molts professionals, pel seu estil de vida, les seves circumstàncies personals i les seves preferències, sí les compensa la realització de la cirurgia, que també té múltiples beneficis.

Doctor José Lamarca, oftalmòleg de les àrees de Còrnia i superfície ocular, Cirurgia refractiva i Cataractes del Centre d’Oftalmologia Barraquer.