Baixa visió

Es consideren persones amb baixa visió aquelles que tenen dificultats per desenvolupar-se en la vida quotidiana a causa d'alteracions en la vista, unes limitacions que no es poden resoldre ni per mitjans oftalmològics ni òptics. L'augment de l'esperança de vida ha suposat l'aparició de patologies visuals freqüents en edats molt avançades.

Les patologies més freqüents són la degeneració macular, la retinopatia diabètica i el glaucoma. Es calcula que a Espanya hi ha més de dos milions de persones que pateixen baixa visió, de les quals tan sols una minoria són ateses professionalment. Més del 80% dels pacients gaudeixen d'una part de la visió que pot ser aprofitada i potenciada per tal que puguin tornar a fer les activitats de la vida diària de manera autònoma i independent.

La baixa visió no té solució, però sí que és possible d'aprofitar les zones de la retina que estan en més bon estat i trobar solucions per potenciar-les, de manera que els pacients puguin realitzar autònomament i amb independència les activitats de la seva vida quotidiana.

A través d'un examen oftalmològic complet, amb el suport de centres de baixa visió, s'elabora un programa de rehabilitació personalitzat que es complementa amb la prescripció d'ajudes tècniques que proporcionen l'augment necessari en cada cas. Es fan entrenaments en l'ús de determinats aparells; per exemple, com subjectar una lupa, la lupa electrònica portàtil, com localitzar o enfocar amb els telescopis (mitjançant sistema Galileu), la il·luminació més adient per a cada activitat de la vida diària amb lents amb filtres per controlar els enlluernaments (polaritzats, CPF o FCD)...

S'entrena com reconèixer els diners o peces de roba, com fer les cures personals, cuinar sense riscs, etc., i també com desenvolupar-se al transport públic, travessar el carrer amb seguretat, desplaçar-se amb bastó... L'ajuda psicològica és important i es fa amb el suport de conferències i teràpia personalitzada.