Què és?

El calazi, o quist meibomià, consisteix en una inflamació granulomatosa crònica i estèril de les glàndules de Meibom secundària a la retenció de la secreció grassa, fet que origina una lesió nodular a les parpelles. Pot aparèixer a qualsevol edat i de manera recurrent.

Símptomes

Acostuma a cursar com a nòdul de consistència dura i indolor. A vegades pot sobreinfectar-se (mussol) i causar dolor i enrogiment de parpelles, així com acompanyar-se de secreció purulenta. 

Quan cal anar a l'oftalmòleg?

En cas d'enrogiment palpebral o dolor s'ha de consultar un oftalmòleg, perquè són signes que acostumen a indicar sobreinfecció i així es podrà començar el tractament adient al més aviat possible.

Si es presenta com a lesió indolora i de mida estable però que estèticament no és acceptada, aconsellem també consultar l'oftalmòleg.

Causes i factors de risc

Es produeix sovint en un context d'afectació dermatològica, com acne rosàcia i associat a blefaritis. En infants, pot estar relacionat amb una hipermetropia no corregida.

Prevenció

Per prevenir l'aparició de calazis (així com de mussols o ordèols) cal insistir en una dieta rica en àcids omega-3, així com en una higiene de parpelles adequada, fent-hi fregues i netejant correctament la base de les pestanyes amb tovalloletes específiques. És igual d'important netejar el maquillatge (com el rímel o el llapis d'ulls) que afecta directament la zona de sortida d'aquestes glàndules. 

En pacients amb antecedents d'acne rosàcia, calazis recurrents o blefaritis, és imprescindible que un oftalmòleg en faci un seguiment per tractar correctament els factors de risc.

Tractament

Aproximadament un terç dels casos es resol espontàniament, per la qual cosa de vegades no cal seguir cap tractament. Tot i això, se sol optar per un tractament consistent en massatge palpebral amb aplicació de calor i tovalloletes específiques, així com una lubricació correcta de la superfície ocular. 

En cas de presentar-se com a mussol, es requereix l'ús de pomada antibiòtica i antiinflamatòria. Només en casos molt excepcionals cal seguir un tractament amb antibiòtics orals.

Les lesions enquistades i persistents, en cas que causin molèsties o que no siguin estèticament acceptades pel pacient, requereixen extirpació quirúrgica. Si es troben a prop del punt lacrimal o a la vora lliure palpebral, s'hi realitza una petita injecció de corticoides.

Professionals que tracten aquesta especialitat

Preguntes freqüents

  • Parlem d'una patologia benigna, atès que és un procés inflamatori crònic. Tan sols els casos amb recurrències freqüents s'han de biopsiar per descartar lesions malignes.

  • Sí, pot ser recurrent, sobretot si existeix blefaritis associada. Tanmateix, la prevenció (omega-3, higiene de parpelles) és senzilla i altament eficaç.

  • Es tracta d'una lesió palpebral i, per tant, no afecta la visió. Tan sols en casos de gran mida i en parpella superior pot induir una petita variació en la graduació (canvis en l'astigmatisme), però no causen pèrdua de visió.

  • Un terç dels casos no requereixen tractament i, molt sovint, es resolen fent fregues amb calor sobre la zona afectada. Sempre és aconsellable acudir a l'oftalmòleg per seguir el tractament indicat per a cada cas.

  • No queda cicatriu perquè es tracta d'un procediment senzill (molt sovint no requereix sutura) en què s'aprofiten els plecs naturals de la pell palpebral, per la qual cosa les incisions no són visibles. A més a més, hi ha casos que es poden abordar per la part interna.

  • En efecte, existeixen nombrosos casos que recidiven en èpoques en què el pacient està sotmès a més estrès.

  • Existeixen nombrosos remeis casolans, no només camamilla: també col·locar-hi un ou acabat de bullir, un anell o una moneda. El fonament de tots aquests remeis es basa en l'aplicació de calor local, però no està demostrat que funcionin. Per això aconsellem visitar un oftalmòleg, que us indicarà quins productes especialitzats fer servir i, a més a més, us ensenyarà quines passes seguir per a una neteja de parpelles òptima.

Newsletter