Cirurgia del glaucoma en la infància

Es tracta d'afavorir el drenatge del líquid intraocular (humor aquós), perquè la pressió intraocular alta és la causa associada amb més freqüència a la progressió del dany glaucomatós.

Cal considerar que el tractament del glaucoma en la infantesa és majoritàriament quirúrgic, i que se'n reserva el tractament mèdic per als casos poc evolucionats i/o com a preparació prèvia per ser intervinguts quirúrgicament a curt termini.

Existeixen diferents tècniques:

• Cirurgia angular: goniotomia, trabeculotomia, canaloplàstia.
• Cirurgia filtrant: trabeculectomia, trabeculostomia, cirurgia no perforant.
• Dispositius de drenatge (tubs): els més utilitzats són la vàlvula d'Ahmed i el dispositiu sense vàlvula de Baerveldt.
• Procediments ciclodestructius: làser de díode convencional i sonda MP3.
• MIGS (procediments quirúrgics mínimament invasius).

L'ús de cada tècnica dependrà del tipus de glaucoma, de l'edat d'aparició i de les característiques oculars (sobretot, de l'estat de la còrnia i de l'existència o no d'altres patologies oculars).

Tota tècnica quirúrgica en infants cal que es faci sota anestèsia general.

Depenen de cadascuna de les tècniques aplicades, així com de les característiques oculars i de l'edat de l'infant en el moment del diagnòstic.

S'hauria d'intentar una cirurgia angular (goniotomia, trabeculotomia, canaloplàstia) sempre que sigui possible com a primera intenció, i reservar la cirurgia filtrant (trabeculectomia i trabeculostomia) en casos en què l'estat de la còrnia no ho permeti, o bé quan la cirurgia angular hagi resultat insuficient per al control evolutiu del glaucoma.

El percentatge d'èxit de la goniotomia i la trabeculotomia és del 75-90%. La cirurgia filtrant té un grau de supervivència de la tècnica més baix per l'alta tendència a la cicatrització que tenen els infants, fet que pot fer perdre efectivitat a la tècnica a curt i llarg termini. Els dispositius de drenatge acostumen a tenir una alta freqüència d'èxit, però no estan exempts de complicacions peroperatòries atribuïbles a la possible descompressió ocular.

El globus ocular de l'infant presenta unes característiques anatòmiques i histològiques especials que en condicionen el resultat. Per això és fonamental modificar la tècnica amb relació a quan s'apliquen en l'adult.