Enucleació

Es tracta d'un procediment quirúrgic que té com a finalitat l'extirpació completa del globus ocular, és a dir, de tot el contingut intern de l'ull, de l'escleròtica (capa externa que embolcalla l'ull) i d'una porció del nervi òptic.

És una tècnica diferent de l'evisceració, en què només buidem el contingut intraocular i mantenim l'"embolcall de l'ull" (és semblant a si conservéssim la closca de l'ou i tan sols en llevéssim la clara i el rovell) sense modificar les insercions musculars fisiològiques, respectant així els moviments oculars.

En totes dues tècniques tindrem una absència marcada del contingut de l'òrbita (cavitat que protegeix i allotja l'ull i les seves estructures de suport), per la qual cosa en el mateix acte quirúrgic caldrà suplir la pèrdua de volum col·locant-hi un implant intern.

Les indicacions d'una enucleació són poques i molt concretes. El motiu principal pel qual la recomanem és la presència d'un tumor intraocular maligne que escapa a altres tractaments més conservadors i en què preval per damunt de l'estètica mantenir les màximes opcions de supervivència dels pacients.

Els dos tumors malignes que requereixen més sovint una enucleació són el melanoma coroidal —en el cas dels individus adults— i el retinoblastoma —en el cas dels infants.

Una altra indicació són els traumatismes oculars severs amb una greu desestructuració de les membranes i dels continguts oculars i que no es pot reparar amb una evisceració.

Per a altres circumstàncies —ja sigui ulls cecs dolorosos de causa no tumoral, infeccions intraoculars greus no controlables amb tractament mèdic, ulls cecs en ptisi (que perden volum i s'atrofien), etc.— la tècnica d'elecció és l'evisceració.

Es tracta d'un procediment quirúrgic que practiquem en sala d'operacions i sota anestèsia general, tot i que en casos isolats es pot fer amb anestèsia local i sedació profunda.

Amb aquesta tècnica, un oftalmòleg especialista en cirurgia plàstica ocular extraurà completament el globus ocular —incloent-hi l'escleròtica i una porció del nervi òptic— i, en el seu lloc, hi col·locarà un implant intern de forma esfèrica i de la mateixa mida per restaurar el volum perdut.

Prèviament haurem desinserit els músculs extraoculars, que s'encarreguen del moviment ocular, per tot seguit tornar-los a suturar a l'implant i mantenir la motilitat del globus ocular.

Pel que fa a les pròtesis internes, val a dir que n'hi ha una gran varietat que es classifiquen en funció del material de què estan compostes (silicona, bioceràmica, polietilè porós o hidroxiapatita) i per la mida i la forma. La tria d'una pròtesi o una altra dependrà de les característiques de l'ull del pacient, i sempre amb la finalitat d'aconseguir un ajustament còmode i un resultat cosmètic òptim.

És recomanable fer un breu ingrés hospitalari, habitualment d'una sola nit, en què es manté el pacient sota vigilància i amb un embenat compressiu per evitar hemorràgies postoperatòries.

Amb el pacient ja donat d'alta, la setmana posterior a la cirurgia es faran cures hospitalàries diàries en què es revisarà la cavitat i es canviarà l'embenat.

Al cap d'una setmana ja s'ajusta la pròtesi externa provisional amb la finalitat d'evitar que la cavitat es contregui. Un mes després, el protètic ja implanta la pròtesi externa definitiva.

Es tracta d'una tècnica quirúrgica senzilla i molt segura en mans d'un cirurgià especialista.

Requerim medicació postoperatòria, tot combinant antibiòtics per prevenir la infecció amb antiinflamatoris i analgèsics per combatre la inflamació i tractar el dolor postoperatori immediat.

Els pacients també poden reportar un cert grau d'inflor, que es controla aplicant-hi glaç local i poden notar secrecions abundoses que amb rentatges de sèrum acostumen a limitar-se.

És important aconsellar als pacients un repòs relatiu, evitant fer exercici físic i aixecar pes, sobretot els primers dies postoperatoris.

A llarg termini i en pocs casos, els teixits que cobreixen la pròtesi interna es poden aprimar fins a produir una extrusió de la pròtesi, circumstància que requerirà un nou acte quirúrgic per resoldre-ho.

L'extrusió és molt infreqüent quan hem fet servir una pròtesi de material porós (per exemple, hidroxiapatita o polietilè), per tal com aquests materials faciliten la vascularització de l'implant i en millora la integració en els teixits.