Neuromoduladors

Els neuromoduladors són proteïnes derivades d'un bacteri que causa el botulisme, que provoca una paràlisi transitòria dels músculs.

S'utilitza en medicina en diverses especialitats, com ara la neurologia, l'estètica i l'oftalmologia.

En l'àmbit de l'oftalmologia, el fem servir en determinades patologies, com en alguns casos d'estrabisme, en casos de blefaroespasme (malaltia en què els ulls es tanquen involuntàriament) i en cosmètica per rejovenir estèticament la mirada amb el tractament de les arrugues perioculars, frontals i l'entrecella.

Pel que fa a l'estrabisme, s'utilitza en paràlisis oculomotores en fase aguda per minimitzar la contractura del múscul antagonista de l'ull afectat i en fases cròniques en els casos en què resti una petita desviació de l'ull. En les intervencions quirúgiques d'estrabisme també es fa servir com a complement en determinats casos.

El blefaroespasme és una patologia crònica, de la qual no se'n sap gaire bé la causa i en què els pacients no poden evitar de tancar les parpelles amb un "tic", i no les poden obrir fins que no acaba aquest tic. Sovint duren alguns segons, durant els quals el pacient no s'hi veu, i per tant no pot fer una vida normal: els tics afecten no només en aquests breus instants de "ceguesa", sinó també la relació amb els altres en l'àmbit familiar, social i laboral. L'administració de toxina botulínica en aquests casos és el tractament d'elecció.

En cosmètica, la toxina botulínica actua sobre les arrugues dinàmiques, que són aquelles que es fan paleses en contreure els músculs; són les potes de gall, les de l'entrecella o les del front.

El tractament amb neuromoduladors és un procediment molt senzill.

En els casos de blefaroespasme, de tractament cosmètic i de paràlisis oculomotores, es realitza de forma ambulatòria. Consisteix en injeccions de toxina botulínica en el múscul a tractar, distribuïdes en funció del cas i patologia.

El procediment és indolor perquè prèviament s'aplica, a les àrees de punció, una crema anestèsica a la pell en casos de blefaroespasme i estètica, mentre que en les paràlisis es fa amb instil·lació de gotes anestèsiques. La injecció de la toxina dura menys de cinc minuts i, en acabat, el pacient se'n va de la consulta pel seu propi peu.

En cas que calgui toxina com a complement d'una cirurgia d'estrabisme, i segons la complexitat del cas i l'edat del pacient, es pot fer amb anestèsia local o general, en tots dos casos de caràcter ambulatori.

L'efecte de la toxina s'aprecia al cap d'una setmana i, com qualsevol altre medicament, té una vida mitjana que oscil·la entre els 3 i 6 mesos de durada, segons cada cas.

A causa d'això, els pacients que es tracten amb toxina botulínica han d'anar a l'oftalmòleg dues o tres vegades a l'any per a la seva aplicació.

El tractament amb aquests neuromoduladors està contraindicat en pacients amb hipersensibilitat a aquests o en cas d'infecció a la zona de punció. També es consideren contraindicacions relatives (no aconsellable) en casos d'embaràs, si la mare està en període de lactància o si el pacient pren algun medicament que interfereixi en la transmissió neuromuscular.

Es tracta d'un fàrmac molt segur que no acostuma a presentar efectes adversos. N'hi pot haver algun de local i transitori, però són poc freqüents i de fàcil solució, com ara l'enrogiment o petita inflamació a la zona de punció. Si això succeeix, n'hi hauria d'haver prou aplicant-hi fred local.

Si hi ha cap efecte no desitjat als neuromoduladors, és transitori.

Per tot plegat, podem afirmar que és un procediment segur i efectiu tant per al tractament de les patologies exposades com per buscar un efecte cosmètic.