L'anomalia de Peters
29/12/2017
El nistagme o nistaxi és una oscil·lació rítmica i involuntària d'un ull o de tots dos que es pot presentar a qualsevol edat. El moviment rítmic té dues fases, una d'anada i una de tornada. S'anomena nistagme pendular quan les dues fases són simètriques en velocitat, i nistagme en ressort quan són asimètriques, de manera que el nistagme cap a un costat és més ràpid que cap al cantó oposat.
Les característiques que defineixen un nistagme són direcció, amplitud, freqüència i intensitat.
El nistagme més freqüent és l'horitzontal.
Parlem de nistagme conjugat quan ambdós ulls es mouen simultàniament en la mateixa direcció, amplitud i freqüència en les diferents posicions de la mirada. És disjuntiu o dissociat quan no es compleixen les característiques anteriors.
Alguns pacients presenten una zona neutra o de bloqueig. Es tracta d'una posició de la mirada en què el nistagme minva o desapareix i que provoca torticoli per tal de desplaçar els ulls a la posició de bloqueig.
Hi ha nombroses classificacions.
Segons l'edat d'inici:
Segons la causa:
La visió deficient, fotofòbia, ambliopia (ull gandul), estrabisme i torticoli orienten a síndrome de nistagme infantil associat a patologia ocular.
La presència d'oscil·lòpsia (sensació que l'entorn es mou), nàusees, vòmits, pèrdua d'equilibri, atàxia i paràlisi de nervis oculomotors orienten a nistagme associat a patologia neurològica.
Són multifactorials. En infants són moltes i variades i, a més a més, són complicades d'avaluar i diagnosticar. En general, podem destriar dos grans grups:
Nistagmes d'origen ocular
Nistagmes d'origen neurològic
En determinats nistagmes concorren causes oculars i neurològiques que convé diferenciar per establir el diagnòstic correcte.
Els objectius del tractament són millorar l'agudesa visual, disminuir l'amplitud i freqüència del nistagme i corregir o millorar el torticoli.
Tractament mèdic
Tractament quirúrgic
Abans de plantejar-lo, cal tenir en compte si hi ha hagut millora del nistagme en el temps d'evolució. La indicació, el plantejament i els músculs que s'han d'intervenir variaran en funció del tipus de nistagme i de torticoli induït. La cirurgia pretén desplaçar els ulls d'una zona perifèrica de bloqueig a la posició central de la mirada per evitar el torticoli. El nistagme és un quadre clínic complex que obliga a personalitzar cada cas.
Si el torticoli és horitzontal
Hi ha tècniques diferents que es basen sobre el mateix principi:
En torticolis verticals
En torticolis amb mentó en descens i bloqueig en elevació, s'afebleixen els músculs rectes superiors. En torticolis amb mentó elevat i bloqueig en depressió, s'afebleixen els músculs inferiors. Si el torticoli és de més de 25 graus, pot caldre la resecció dels músculs antagonistes. S'ha de descartar que el torticoli no estigui induït per síndromes amb patró alfabètic "V" o "A", que requeriran una altra tècnica específica.
En torticolis de torsió
Són de mal pronòstic, per la qual cosa la indicació quirúrgica s'acostuma a reservar als casos excepcionals, atès el risc de complicacions no desitjades.
En nistagmes amb torticoli i estrabisme
S'ha d'optar per corregir tots dos quadres alhora. S'opera l'ull fixador per reduir el torticoli, i l'ull no dominant per corregir l'estrabisme.