Oclusions i penalització

La visió es desenvolupa des del naixement i es consolida cap als 7 o 8 anys; durant aquesta etapa és fonamental que la imatge que arriba al cervell sigui nítida.

Si aquest procés no es fa correctament i minva la capacitat visual d'un ull o de tots dos, es produeix ambliopia, també denominada ull gandul.

Per tractar l'ambliopia en primer lloc cal identificar-ne la causa, corregir el defecte refractiu amb ulleres o lents de contacte, eliminar qualsevol obstacle visual (cirurgia de cataracta, opacitat corneal...) si n'hi ha i, per acabar, fer treballar més l'"ull gandul".

Per fer-ho, la mesura més efectiva i que fins ara ofereix més bons resultats és l'oclusió de l'ull sa amb un pegat. El temps i l'horari d'oclusió dependran del grau i la causa de l'ambliopia, així com de l'edat de l'infant.

Existeixen, alhora, alternatives a l'oclusió, que englobem sota el terme de "penalització" i que tenen com a objectiu provocar visió borrosa en l'ull sa.

La penalització pot ser òptica, mitjançant la prescripció d'una ullera amb graduació inexacta o amb filtres en l'ull sa, o bé farmacològica, mitjançant la instil·lació d'un col·liri que dilata la pupil·la de l'ull sa i impedeix que enfoqui bé.

Aquestes mesures constitueixen una segona opció terapèutica en infants en què no s'assoleix el compliment de l'oclusió, en casos d'ambliopia lleu o bé com a mantenimenet de la visió aconseguida amb l'ús del pegat.

La possibilitat de recuperació de l'ull gandul és alta si es diagnostica i tracta abans dels 4 anys, edat a partir de la qual minva progressivament fins als 9 o 10 anys; més endavant, la possiblitat de recuperació és pràcticament nul·la.

El que no aprenem a veure en els primers anys de vida no es pot recuperar posteriorment en l'edat adulta. No actuar a temps pot condemnar l'infant a tenir un ull gandul tota la vida, i per tant és vital el diagnòstic precoç.

És per això que tots els infants, encara que no presentin símptomes, haurien de fer-se una exploració oftalmològica completa amb un especialista amb 2 o 3 anys.

En general, als infants no els agrada que els tapin l'ull bo. És fonamental la implicació dels pares i professors perquè el tractament funcioni.

Per millorar-ne el compliment hem de mirar de tenir ocupat l'infant mentre dugui  el pegat fent alguna activitat que li agradi. Una altra opció en nens més petits és col·locar el pegat als seus ninots favorits o decorar els pegats amb pintures, tot i que avui dia n'hi ha models amb dibuixos i colors molt variats que resulten més atractius als més petits de la casa.

Algunes vegades es poden produir recurrències en suspendre el pegat. Tanmateix, si el pacient segueix les instruccions pel que fa a l'horari i la pauta d'oclusió i va regularment als controls amb l'oftalmòleg, aquesta complicació és pràcticament nul·la o inexistent.

Tot i que els materials utilitzats actualment en els pegats són ben tolerats fins i tot en infants amb pell atòpica, de vegades hi pot haver irritació a la pell periocular. Per minimitzar-ne l'aparició i alleujar-la, es pot fer servir crema hidratant i, alhora, anar col·locant el pegat en un angle diferent o fer servir pegats de diverses mides per donar temps a la pell per recuperar-se.