Estrabisme de l'adult: causes i tractament
22/10/2024
És la pèrdua de paral·lelisme dels ulls, de manera que no estiguin alineats en la mateixa direcció sobre l'objectiu d'interès visual. Es calcula que afecta el 4% de la població infantil i és, per tant, una de les malalties oculars més freqüents de l'infant.
En condicions normals, els ulls miren el mateix objecte i el cervell és capaç d'integrar totes dues imatges —una de cada ull— per obtenir una sola imatge de característiques tridimensionals. Perquè aquesta coordinació funcioni, un complex sistema s'encarrega de transmetre les ordres des del cervell fins a cadascun dels músculs extraoculars. Quan falla algun d'aquests circuits, apareix l'estrabisme.
Segons la direcció, els estrabismes poden ser horitzontals, verticals, de torsió o mixtos. L'estrabisme pot afectar sempre el mateix ull o haver-hi alternança; és a dir, que es desviï un ull o l'altre indistintament. La desviació es pot presentar de manera constant o intermitent, i pot aparèixer tan sols en moments de cansament, febre o desatenció, etc. De la mateixa manera, es pot desenvolupar a qualsevol edat: és congènit si apareix abans dels 6 mesos de vida; adquirit o infantil, si comença a partir dels 2 o 3 anys, o de l'adult, si ho fa en l'edat adulta.
L'origen de l'estrabisme és multifactorial. Tot i que en determinats tipus d'estrabisme se'n coneix la causa, en la majoria de casos és desconeguda o no es coneix completament. El que sí que sabem és que hi ha diversos factors genètics (antecedents d'estrabisme en la família), ambientals (prematuritat, baix pes en néixer, tabaquisme i alcoholisme de la mare durant l'embaràs, problemes neonatals...) i òptics (hipermetropia mitjana-alta, diferència de graduació d'un ull respecte a l'altre...) que poden condicionar que el pacient desenvolupi estrabisme.
L'estrabisme no es pot prevenir, però sí detectar precoçment. Per això resulta fonamental que l'especialista realitzi una exploració completa als 2 o 3 anys, tot i que no hi hagi simptomatologia, i una altra als 5 o 6 anys, abans de completar la maduració del sistema visual.
El tractament de l'estrabisme inclou diferents opcions terapèutiques que han de ser considerades de forma personalitzada per l'oftalmòleg especialista. Perquè sigui eficaç, el tractament ha de ser el més precoç possible.
Correcció de l'error refractiu
En primer lloc hem de corregir l'error refractiu, si n'hi ha, amb ulleres o lents de contacte. En alguns casos, com en l'estrabisme acomodatiu, la correcció òptica per si sola pot compensar la desviació.
Recuperació de la visió
En segon lloc, si es desenvolupa ambliopia (ull gandul) a l'ull desviat, haurem recuperar la visió d'aquest ull. Per a això la mesura més efectiva és l'oclusió de l'ull sa amb un pegat.
Existeixen alternatives a l'oclusió, que englobem sota el terme de penalització i que consisteixen en induir visió borrosa a l'ull bo. Aquesta penalització pot ser òptica, mitjançant la prescripció d'una ullera amb filtres o graduació incorrecta, o bé farmacològica, mitjançant la instil·lació de gotes que dilaten la pupil·la.
En general, la penalització es sol reservar per a casos en els quals és impossible el compliment del pegat, com manteniment de la visió aconseguida després de l'oclusió, o en determinats casos de nistagme.
Tractament quirúrgic
Un cop corregits el defecte òptic i l'ambliopia, si persisteix la desviació, es procedirà a tractament quirúrgic. A més de la cirurgia ha altres opcions terapèutiques, com la rehabilitació visual, els prismes i la toxina botulínica.
La injecció de toxina botulínica constitueix una alternativa en determinats casos, com les paràlisis oculomotores, els exercicis d'ortòptica poden ser útils com a complement a la cirurgia i en casos seleccionats com les fòries i l'estrabisme divergent intermitent, i els prismes estarien indicats en estrabismes de petita magnitud que provoquen diplopia.
Hi ha moltes menes d'estrabisme. Els més freqüents en la pràctica clínica són els següents:
Estrabisme convergent o esotropia
Estrabisme divergent o exotropia
Estrabisme restrictiu
L'estrabisme restrictiu és aquell estrabisme en què un element "mecànic" impedeix la rotació de l'ull i, per tant, en limita el moviment en una determinada direcció. Els estrabismes restrictius poden presentar-se en infants, però són més freqüents en l'edat adulta (adquirits). Els podem classificar en dos grans grups:
Preguntes freqüents