Teràpia fotodinàmica

La teràpia fotodinàmica és un tractament que consisteix en la injecció endovenosa d'un principi actiu denominat verteporfina que, posteriorment, és activat durant 83 segons amb un làser no tèrmic.

Durant la sessió es col·loca una lent de contacte per poder situar l'spot a la zona que volem tractar, de la mateixa manera que ho fem en el tractament amb làser convencional. S'hi posen gotes d'anestèsia perquè el pacient no pateixi molèsties a la còrnia.

La durada de l'exposició al làser es pot reduir a la meitat en els casos que sigui necessari. El tractament és ambulatori i es recomana al pacient que no s'exposi a la llum directa durant dos dies, perquè, com que és una substància fotosensible, pot causar ferides a la pell.

L'objectiu de la teràpia fotodinàmica és estimular l'agregació plaquetària i provocar l'obliteració de l'estructura vascular que es vol tractar.

A principi de la dècada del 2000 la teràpia fotodinàmica era el tractament d'elecció en la degeneració macular associada a l'edat neovascular, principal causa de ceguesa legal al món occidental.

Va ser el primer tractament que modificava la història natural d'aquesta malaltia i va suposar una veritable revolució al món de l'oftalmologia. Malgrat el tractament, el pacient continuava perdent agudesa visual força ràpidament.

Actualment, aquest tractament ha estat relegat a un segon esglaó terapèutic per les injeccions intravítries de fàrmacs anti-VEGF, que obtenen resultats anatòmics i en termes d'agudesa visual manifestament superiors als assolits per la teràpia fotodinàmica.

En tot cas, hi ha subtipus de degeneració macular associada a l'edat, com ara la vasculopatia polipoide coroidal, en què aquest tractament encara té una indicació clara, gairebé sempre associat a les injeccions intravítries.

Una altra patologia amb una indicació clara de tractament és la coroidopatia central serosa crònica. Són aquells casos en què el quadre no es resol espontàniament (com sí que succeeix en la majoria de pacients) i es vol accelerar la reabsorció del líquid emmagatzemat per sota de la màcula.

Una altra indicació actual de la teràpia fotodinàmica amb verteporfina és l'hemangioma circumscrit de coroide simptomàtic. Es tracta d'una tumoració benigna d'un teixit vascular localitzat a la coroide. El resultat desitjat és la reducció o eliminació del líquid que s'emmagatzema per sota de la màcula, que és el responsable de la pèrdua d'agudesa visual.

Com que es tracta d'un tipus de làser, tot i que no és tèrmic, cal col·locar una lent de contacte corneal. En molt pocs casos es poden patir alteracions de la còrnia com ara erosions o queratitis lleus.

Un cop fet el tractament, és normal que el pacient hi vegi borrós alguns dies, perquè es genera una inflamació a la retina de manera transitòria que no deixa seqüeles. 

Com s'ha dit abans, el pacient ha de romandre 48 hores sense que la llum el toqui directament, perquè li podria provocar enrogiment de la pell i, en casos més severs, ferides.

És recomanable que el pacient surti del tractament amb mànigues i pantalons llargs per reduir l'exposició de llum a la major part del cos. Cal evitar de totes passades la il·luminació amb llums halògens d'alta intensitat, com poden ser els de la sala d'operacions, la consulta del dentista o les sales de bronzejat.

També es poden formar hematomes, que es reabsorbeixen al cap de pocs dies, derivats de la injecció endovenosa.

En alguns pacients també s'ha pogut apreciar mal d'esquena en el moment de la infusió del fàrmac. Acostuma a ser transitori i no requereix tractament.

L'única contraindicació absoluta és en pacients al·lèrgics a la porfirina.