La cirurgia de l'iris: avanços i aplicacions
24/12/2024
24/05/2017
Un dels majors genis de la il·lustració del segle passat, el M. C. Escher, naixia el mes de juny fa 118 anys. I encara que aquesta xifra no sigui rodona, com sol ser regla en les commemoracions, qualsevol oportunitat és bona per revisitar el seu incomparable art basat en conceptes matemàtics i fenòmens òptics.
Potser per haver estat un nen de salut fràgil a la seva Frisia natal (nord d'Holanda), Maurits Cornelis Escher (1898-1972) es va sentir atret pel càlid i lluminós Mediterrani. Per ell va vagar durant anys abans de tornar definitivament a la seva terra a l'inici de la Segona Guerra Mundial. De la seva època a Itàlia destaquen els paisatges i les estampes urbanes, que més tard reapareixen com a rerefons en moltes de les seves obres més conegudes, d'inequívoca inspiració matemàtica.
De tornada al fred i humit nord, sovint desenvolupa transformacions òptiques o geomètriques a partir de les seves anteriors impressions i esbossos. És el cas dels seus cèlebres Galeria de gravats o El balcó, aquest últim una vista del barri de Senglea a la capital de Malta, que Escher va visitar el 1935.
També va viatjar per Espanya en dues ocasions (1922 i 1936), i és probable que l'observació dels intricats dissenys dels mosaics de l'Alhambra o de la mesquita de Còrdova s'originessin la seva passió per les tessel·lacions. Més tard estudiaria el "grup de simetries del paper pintat", una branca de les matemàtiques la interpretació gràfica de la qual el va portar a crear una extensa sèrie d'obres.
Les seves successives Metamorfosi, gravats en fusta en forma de tires allargades que arriben fins als quatre metres, expliquen històries a partir de patrons de polígons o tessel·les que es converteixen en animals o elements del paisatge. El més sorprenent resulta com aquestes formes ocupen el pla i el divideixen de forma complementària; juguen amb la percepció ambigua del fons i la figura mentre, de la seva progressiva transformació, neix una narrativa.
L'obra d'Escher, des d'un interès inicial per la natura, evoluciona a la il·lustració d'un món cada vegada més introspectiu, poblat per conceptes matemàtics com les simetries i reflexos, perspectives i tessel·lacions, les transformacions geomètriques i l'infinit. Això li ha fet guanyar tant l'estima popular com el de la comunitat científica; també un cert desdeny per part de la crítica d'art oficial. En properes entregues seguirem explorant el seu fascinant univers de perspectives inusuals i objectes impossibles.
Oftalmòleg