Forat macular

Denominem forat macular la formació d'un trencament just al centre de la retina, zona que anomenem màcula. Acostuma a aparèixer a partir dels 50 anys i és més comú en dones. Pot ser bilateral fins en un 15% dels individus.

El diagnòstic és clínic; és a dir, visualitzant el fons de l'ull després d'haver dilatat les pupil·les i per mitjà de lents de gran augment. Tanmateix, en tots els casos realitzarem un escàner de la màcula (OCT o tomografia de coherència òptica) per mesurar la mida i gruix del forat macular, de la qual cosa dependrà el pronòstic i l'eventual tractament.

Les manifestacions clíniques d'un foral macular són molt variables: des de pacients totalment asimptomàtics al començament, fins a pèrdua severa de visió amb l'aparició d'una taca cega central fixa (escotoma).

També és molt comuna la presència de metamorfòpsia (percepció de les imatges distorsionades i de les línies rectes amb ondulacions) i de macròpsia i/o micròpsia (veure els objectes més grans o més petits del que són en realitat).

Un símptoma molt característic d'aquesta malaltia és veure les línies entretallades pel centre, fet que es coneix com a "signe de Watzke-Allen".

Es creu que la causa radica en les traccions que l'humor vitri (líquid gelatinós transparent que omple el globus ocular) exerceix sobre la màcula en contreure's per un procés fisiològic d'envelliment. En condicions normals, quan anem envellint es va produint un despreniment de vitri; és a dir, la gelatina intraocular s'encongeix i es va allunyant de la màcula sense produir-hi cap dany ni conseqüències en la visió. Tanmateix, en alguns individus l'escorça vítria té fortes adherències sobre la màcula, i una contracció focal brusca mena al trencament del teixit macular i a la formació d'un forat macular.

També podem patir un forat macular després d'un traumatisme contús ocular en el context d'una alta miopia o com a complicació d'edemes maculars crònics.

Existeixen diferents classificacions dels forats maculars:

— Segons la causa: idiopàtics o senils (associats a l'envelliment), miòpics (aquells que ocorren en pacients amb alta miopia) i traumàtics (conseqüència d'un traumatisme previ).

— Segons el gruix de la retina danyat: complets (quan el forat afecta tot el gruix de la retina) i lamel·lars (quan afecten parcialment el gruix de la retina), que s'associen en general a membranes epiretinals.

— Segons el que descobreixi l'OCT. És una classificació complexa en la qual no entrarem.

No es pot prevenir de cap manera la formació d'un forat macular: el més important és diagnosticar-los en estadis molt precoços, en els quals el tractament quirúrgic és molt eficaç. Per fer-ho, són aconsellables les revisions oftalmològiques periòdiques, sobretot en aquells pacients que ja han patit la mateixa malaltia en l'ull contralateral.

El tractament dels forats maculars és eminentment quirúrgic.

La cirurgia es denomina vitrectomia i es realitza de forma ambulatòria i sota anestèsia local. És una tècnica microincisional; és a dir, amb incisions microscòpiques que no requereixen sutura. Consisteix a eliminar totes aquelles estructures que causen tracció sobre la màcula, sigui l'humor vitri, siguin les membranes epiretinals o sigui la membrana limitant interna de la retina (la capa més superficial de la retina).

En acabar la cirurgia, s'injecta una bombolla de gas dins la cavitat vítria (tamponament intraocular) que afavorirà el tancament del forat macular. Els dies posteriors a la cirurgia, els pacients hauran de realitzar unes postures (generalment, asseguts o amb el cap cap avall) més o menys estrictes segons el tipus i durada del gas.

Els resultats quirúrgics són més prometedors com menys hagi evolucionat la malaltia i menor sigui la mida del forat. En casos incipients, s'aconsegueix un alt percentatge de tancament anatòmic i una considerable millora de l'agudesa visual, en comparació amb els casos més evolucionats o amb els forats maculars miòpics.