Pterigi i pingüècula

Un pterigi i una pingüècula són una degeneració de la conjuntiva, la membrana transparent que cobreix la superfície de l'ull. Típicament apareixen a les zones exposades a l'ambient, entre les parpelles superior i inferior, i són més comuns al costat nasal. La pingüècula es manifesta com un petit bony blanc o groguenc just al costat de la còrnia, que pot ser més plana i de forma triangular o més sobreelevada i rodona. En canvi, si aquest bony, o creixement anormal, sobrepassa la còrnia i l'envaeix, es denomina pterigi. S'hi observa un teixit blanc, generalment triangular, que creix des de la vora de la còrnia amb l'àpex cap al centre. La invasió corneal pot ser més gran o més petita segons la progressió. En algunes regions d'Espanya se l'anomena "la palmera".

Les principals causes d'aquesta degeneració són els raigs ultraviolats procedents del sol i el vent. Per això, aquesta patologia és més freqüent en els habitants dels països tròpics. Aquelles persones amb professions que s'exerceixen a l'aire lliure, com els pescadors i els agricultors, tenen més risc de desenvolupar la pingüècula i el pterigi. L'edat té un paper important en el desenvolupament del pterigi: com més jove és el pacient, més risc hi ha que la pingüècula envaeixi la còrnia i es converteixi en pterigi, i més risc hi ha que el pterigi creixi. Si el teixit de la pingüècula o del pterigi és carnós i gruixut, hi ha més possibilitat que creixi que no pas si el teixit és pla i membranós.

Generalment aquesta patologia no causa símptomes excepte, en el cas de la pingüècula, d'un teixit blanc-groguenc o d'un petit bony que veu el pacient a la part blanca de l'ull, i, en el cas del pterigi, d'un teixit blanc que envaeix la còrnia. Si el bony està molt sobrepujat, pot causar molèsties cada cop que parpelleja el pacient. Quan hi ha irritació, tant la pingüècula com el pterigi s'inflamen i provoquen molèsties lleus, sensació de brossa o de cos estrany a l'ull i enrogiment d'aquestes zones.

La prevenció perquè no sorgeixin aquestes patologies i que no creixin ni s'inflamin és evitar que els ulls s'exposin al sol o al vent. És summament important protegir els ulls fent servir ulleres de sol que cobreixin totalment els laterals, especialment a l'estiu i en indrets amb un alt nivell de raigs ultraviolats, com la platja, el mar o la neu, on el sol es reflecteix molt.

L'ús de les llàgrimes artificials ajuda a lubricar la superfície ocular i alleujar-ne els símptomes i molèsties. Si la pingüècula i el pterigi s'inflamen i enrogeixen, està indicat l'ús de corticoide tòpic sota el control de l'oftalmòleg.

No cal tractar quirúrgicament la pingüècula. Ara bé, si causa molèsties al pacient o se li inflama sovint malgrat les mesures preventives, l'extirpació quirúrgica està indicada. La cirurgia també està indicada per motius d'aspecte estètic.

El pterigi s'extirpa quirúrgicament quan envaeix la còrnia més de 2 mil·límetres, una mida que amenaça d'ocupar la zona central de la còrnia, envaeix l'eix visual i pot afectar la visió. Si és de mida més petita, no cal cirurgia de pterigi excepte si causa molèsties o s'inflama sovint o per raons estètiques del pacient.

Hi ha diverses tècniques per extirpar el pterigi. La que més es practica actualment és l'extirpació del pterigi amb la neteja total del teixit de la zona, i el trasplantament en aquesta zona d'una conjuntiva sana que s'obté d'una altra àrea de l'ull, habitualment de la superior.

Si el pterigi recidiva i ja s'havia utilitzat la conjuntiva en cirurgies prèvies i el pacient no en té de sana per trasplantar, es pot emprar la membrana amniòtica o la mucosa bucal per recobrir la zona d'on s'extirpa el teixit degeneratiu i cicatricial. En els casos amb gran risc de recidiva també es poden usar medicaments que inhibeixen la cicatrització, com la mitomicina C en la cirurgia, tot i que poden tenir efectes secundaris indesitjats.