Retinopatia diabètica: Prevenció i opcions de tractament
14/11/2024
Què és la retinopatia diabètica?
La diabetis mellitus és un trastorn metabòlic global que cursa amb diverses complicacions vasculars a l'organisme. A més a més, quan la malaltia coexisteix amb altres alteracions generals (hipertensió arterial, obesitat, augment del colesterol, etc.), el risc de patir complicacions oculars es multiplica.
La diabetis pot malmetre els petits vasos sanguinis de la retina, que és la capa posterior de l'ull. Això es coneix com a retinopatia diabètica. La retina transforma la llum i les imatges que entren a l'ull en senyals nerviosos que es trameten al cervell.
La retinopatia diabètica és una complicació freqüent de la diabetis mellitus que compromet el funcionament de la retina. És una patologia que apareix quan es deterioren els vasos sanguinis de la retina. Aquests vasos alterats es poden dilatar, provocar la fuita de fluid (plasma, lípids i/o sang) i fins i tot es poden cloure, deixant part de la retina sense circulació sanguínia. Tots aquests fenòmens que succeeixen a causa de la diabetis poden malmetre progressivament les estructures del globus ocular i provocar una disminució severa de la visió i, fins i tot, sense tractament adequat, poden conduir a la ceguesa.
Sorprenentment, fins i tot en fases molt avançades, la retinopatia diabètica no sempre provoca molèsties visuals. Per això és convenient que el pacient diabètic se sotmeti a controls oftalmològics periòdics.
Factors de risc per desenvolupar retinopatia diabètica
Al nostre país, la prevalença de la retinopatia diabètica varia entre un 6,3% i un 26,1%, segons els estudis.
Els principals factors de risc per al desenvolupament de la retinopatia diabètica són:
- Durada de la diabetis
- Nivells alts de glucosa en sang
- Pressió arterial alta
Per això, la primera recomanació per a un pacient afectat de retinopatia diabètica és que sigui molt disciplinat amb la cura del seu estat general, amb la dieta, amb el control del pes i amb les pautes que li marqui l'endocrinòleg.
La diabetis no es pot guarir, però un bon control ja suposa una gran conquesta.
Símptomes
La retinopatia diabètica molt sovint no ofereix cap senyal d'advertiment en fases inicials. En la major part dels casos no provoca símptomes fins que els danys a l'ull són greus.
La disminució lenta i progressiva de la visió en una persona diabètica acostuma a traduir la presència de líquid acumulat en la part central de la retina (edema macular). Altres vegades, la malaltia debuta amb una hemorràgia intraocular aguda, i el primer símptoma és l'aparició sobtada i molt alarmant de taques que enfosqueixen parcialment o completament la visió. Tanmateix, és important recordar que la retinopatia diabètica pot ser-hi present, fins i tot en fases molt avançades, sense donar lloc a cap mena de molèstia visual.
Els símptomes que acostumen a aparèixer són:
- Visió borrosa
- Mosques volants
- Pèrdua lenta de visió en el decurs del temps
- Pèrdua sobtada de visió
La detecció precoç i el tractament a temps milloren ostensiblement el pronòstic visual de la malaltia i poden evitar-ne la progressió fins a la ceguesa.
Proves diagnòstiques
Les principals proves en el diagnòstic d'aquesta patologia són:
- Angiografia fluoresceínica: un cop injectat un contrast endovenós, s'estudia la irrigació sanguínia retinal.
- Tomografia de coherència òptica (OCT): s'obté una imatge de l'àrea macular molt útil per al diagnòstic i seguiment de l'edema macular.
- Angio-OCT: prova que ens ajuda a saber el grau d'aportació sanguínia a la màcula.
- Ecografia: especialment útil en l'estudi d'hemorràgies intraoculars que impedeixen de visualitzar el fons de l'ull.
Quins tractaments hi ha actualment?
Alguns pacients afectats de retinopatia diabètica únicament han de fer controls periòdics del seu estat ocular.
En altres casos cal aplicar làser selectivament sobre els vasos anòmals de la retina per reduir l'edema, o bé sobre àrees isquèmiques (sense irrigació sanguínia) per evitar la progressió de la malaltia vers formes més greus.
En els casos més avançats, amb hemorràgia intraocular i/o despreniment de retina, cal recórrer a tècniques de microcirurgia intraocular (vitrectomia), que habitualment practiquem sota anestèsia local.
Igualment, la injecció de fàrmacs intraoculars resulta molt efectiva en casos seleccionats.