Fotocoagulació amb làser

La fotocoagulació amb làser és un tractament clàssic en oftalmologia de fa més de mig segle.

Consisteix en l'emissió d'un feix de llum concentrat en un sol punt (làser) d'alta energia, de tal manera que tingui un efecte de sobreescalfament del teixit retinal i generi una cremada selectiva.

Els objectius essencials del tractament són dos: destruir o fer una ablació del teixit on es practiquen els impactes de fotocoagulació, i formar cicatrius a la retina per tal d'adherir les capes de la retina i de l'epiteli pigmentari subjacent.

Actualment existeixen sistemes d'emissió de làser amb impactes múltiples en la mateixa aplicació, de tal manera que es redueix la durada del tractament i es minimitzen les molèsties que el pacient pot arribar a patir.

De la mateixa manera, en el context del tractament de lesions retinals, s'aplica làser no tèrmic en la teràpia fotodinàmica per activar el principi actiu denominat verteporfina.

La fotocoagulació amb làser té nombroses indicacions en funció de la patologia a tractar.

En el cas de la retinopatia diabètica, la indicació principal és destruir gran part de la retina mancada d'oxigen (isquèmica) per tal d'evitar que creixin vasos de nova formació (neovasos) i no sofrir hemorràgies en el gel vitri que requereixin cirurgia (vitrectomia).

El tractament amb làser en el context de l'edema de la màcula està relegat a casos molt concrets, per tal com actualment el tractament d'elecció són les injeccions intravítries.

Una altra de les indicacions principals de la fotocoagulació làser és el tractament dels esquinçaments retinals. El nostre objectiu serà generar unes cicatrius que segellin les vores de les ruptures retinals per evitar que el líquid existent a la cavitat vítria es filtri per sota i es desprengui la retina.

L'augment de temperatura també és productiu per estimular la formació de trombes, que són especialment útils en el tractament dels aneurismes de gran mida anomenats macroaneurismes.

L'efecte destructiu del làser també és especialment útil en el tractament de lesions tumorals que podem trobar a la retina, si bé és cert que hi ha altres tractaments no tan agressius i amb bons resultats anatòmics.

Una altra indicació del làser és el tractament de la retinopatia del prematur, on l'objectiu és fer l'ablació del teixit retinal sense aportació sanguínia, que podria ser responsable del creixement de neovasos que provoquessin, en casos avançats, la formació de despreniments de retina de difícil tractament quirúrgic.

La fotocoagulació amb làser és un tractament ambulatori que es practica amb anestèsia tòpica (gotes). S'hi aplica una lent de contacte a través de la qual s'efectua el tractament.

La durada dependrà de l'àrea a tractar, però acostuma a ser de pocs minuts. És un procediment indolor i el pacient s'està assegut durant tot el temps del tractament. Un cop enllestit, el pacient pot notar un cert grau d'enlluernament, que minva en intensitat al cap de poques hores.

L'aplicació del làser també es pot realitzar en sala d'operacions, fet que serà degut als objectius abans exposats. L'anestèsia aleshores serà de tipus locoregional.

Les sessions del làser es poden repetir en funció dels requeriments del quadre que presenti el pacient.

Com que hi ha l'obligació de col·locar-hi una lent de contacte corneal, s'hi poden generar petites erosions. Aquestes lesions guareixen poc després d'haver-se instaurat un tractament tòpic sense que deixin cap mena de seqüela.

No és tan freqüent que es formin hemorràgies després del tractament, sobretot si el nostre objectiu és obliterar els macroaneurismes.

També s'ha descrit com a efecte secundari al tractament amb fotocoagulació làser la formació d'una cicatrització en excés localitzada a l'àrea macular anomenada membrana epiretinal.