Cirurgia del cristal·lí transparent

El cristal·lí és la lent natural de l'ull que ens permet d'enfocar la imatge tant en visió de lluny (>6 metres) com de prop (aproximadament 20-30 cm).

A partir de la quarta dècada de la vida, el cristal·lí perd l'elasticitat i la capacitat d'enfocar, que afecta de bon començament la visió de prop. Aquest fenomen es coneix com a presbícia o vista cansada. Més endavant, el cristal·lí patirà més canvis que n'afectaran la transparència i es desenvoluparà una cataracta.

Actualment, l'única opció per corregir aquests canvis és la cirurgia del cristal·lí amb implant de lent intraocular (LIO). Hi ha diverses menes de lents intraoculars: monofocals (permeten de veure-hi bé només a una sola distancia, generalment de lluny) i multifocals (permeten de veure-hi a diverses distàncies).

Mentre que les lents monofocals tenen una qualitat òptica òptima perquè enfoquen tota la llum que els arriba a un sol foc (de lluny), tenen l'inconvenient que cal fer servir ulleres per llegir (visió de prop) i utilitzar l'ordinador (visió intermèdia) en la majoria de casos.

Les lents multifocals permeten menys dependència de l'ús d'ulleres (però no una total independència ni visió perfecta) en gairebé totes les distàncies, a desgrat d'una menor qualitat òptica (la llum es divideix entre els diversos focus de la lent).

Aquestes lents estan indicades en aquells pacients amb presbícia ja instaurada (més grans de 50 anys) que vulguin deixar de dependre de les ulleres o lents de contacte i als quals no se'ls pot fer una cirurgia refractiva corneal amb làser.

Una altra opció inclosa en la cirurgia de cristal·lí amb finalitats refractives inclou aquells pacients amb miopia alta o molt alta (>15D), als quals no se'ls pot realitzar cap altra mena de cirurgia refractiva, sigui amb làser o amb lent intraocular precristal·liniana.

La cirurgia consisteix bàsicament a realitzar una cirurgia de cataractes sense que n'hi hagi. Per fer-ho, s'aspira el cristal·lí dins de la càpsula i, en el seu lloc, s'hi col·loca la lent intraocular adient segons l'estudi preoperatori.

Això es fa través d'una incisió o tall molt petit, aproximadament de 2 mm, per la qual cosa no acostuma a caldre fer punts de sutura.

La cirurgia se sol fer amb anestèsia local, bé al voltant de l'ull (peri- o retrobulbar) o bé amb gotes (tòpica), i per això és important no moure's durant el procediment, que acostuma a durar uns 15-20 minuts. Es fa un ull cada vegada, amb una setmana de diferència entre cadascun.

Abans d'oferir una LIO multifocal és important tenir en compte les limitacions d'aquestes lents:

Requereixen un període d'aprenentatge (neuroadaptació) per part del cervell per poder veure-hi bé a totes les distàncies sense ulleres. Aquest període és variable en cada pacient i pot durar des d'algunes setmanes fins a diversos mesos.

Es poden veure halos o anelles al voltant de les llums de nits. Això és degut al fet que les lents tenen uns cercles en l'òptica que són els que permeten la visió a totes les distàncies, però que reflecteixen la llum en forma d'halos.

Aquest fenomen acostuma a ser poc important i, o bé desapareix al cap d'algunes setmanes, o bé es manté però no fa nosa. Ara bé, és important saber que potser no seria la millor opció en conductors professionals que condueixin molt de nit.

Cal recordar que aquestes lents permeten deixar de dependre de les ulleres per a gairebé tot, tot i que no és una visió perfecta. En determinades condicions, especialment per llegir amb poca llum i lletra menuda, és possible que calgui l'ajuda d'unes ulleres de lectura.

Al nostre centre fem servir diversos models de lents multifocals. Triem la més adient per a cadascú dels nostres pacients de manera personalitzada, permetent uns resultats generalment satisfactoris en la majoria dels pacients.

Els riscs intrínsecs d'aquesta cirurgia són similars als de la cirurgia de cataracta, principalment:

• Infecció intraocular: el risc és baix perquè es tracta d'una cirurgia neta i sense gairebé cap complicació en mans expertes. El nostre protocol antibiòtic intra- i postoperatori redueix encara més aquest risc.
• Hematoma o hemorràgia a l'ull: sol ser degut a la punxada de l'anestèsia, poc important i que desapareix al cap d'alguns dies.
• Error refractiu ("que quedi graduació"): en aquests casos pot passar que no afecti el resultat i la visió sigui excel·lent (el més freqüent); que afecti la visió d'un ull per a una distància (p. ex., de lluny) però ajudi per a una altra distància (p. ex., de prop), però que el pacient estigui satisfet; que afecti la visió significativament i el pacient estigui descontent (poc freqüent). En aquest darrer cas caldrà valorar les opcions de manera personalitzada.

Per acabar, hem de recordar que no tots els pacients són bons candidats per a una LIO multifocal. En aquells pacients amb altres malalties oculars (ull sec, glaucoma, degeneració macular, queratocon…) es més recomanable implantar una LIO monofocal per evitar un resultat visual insatisfactori per al pacient.