Presbícia o vista cansada

La presbícia o vista cansada és un defecte refractiu causat per la pèrdua d'elasticitat del cristal·lí, la lent natural de l'ull que permet d'enfocar els objectes a diferents distàncies, el que es coneix com a acomodació. Amb els anys, el cristal·lí va perdent l'elasticitat natural i es torna més rígid —i, per tant, menys flexible. La pèrdua progressiva de la capacitat d'acomodació generalment es manifesta a partir dels 40 anys i evoluciona amb el pas del temps.

• Dificultat per enfocar els objectes propers.
• Necessitat d'allunyar els objectes per veure-hi millor.
• Sensació que el text balla i les lletres són borroses, o fatiga visual.
• Mal de cap en fixar la vista de prop durant més temps.
• Ull vermell, sec, coïssor, llagrimeig i sensació de brossa a l'ull en fer servir durant més temps la visió de prop.

El conjunt d'aquests símptomes comporta fatiga visual.

La presbícia no es pot prevenir perquè va lligada al procés d'envelliment de l'ull. És important seguir els controls periòdics a partir dels 40 anys, atès que està relacionada amb l'edat i és quan acostumen a apareixe'n els símptomes.

S'han proposat diversos exercicis i suplements nutritius (com la luteïna) per endarrerir l'inici de la presbícia, però a hores d'ara no existeixen evidències científiques que siguin efectius.

Una manera de recuperar realment l'acomodació fisiològica és la substitució del contingut del cristal·lí per un gel transparent i elàstic que ompli el sac capsular (Phaco-Ersatz). Amb l'arribada dels làsers ultraràpids (de femtosegons), es comença a plantejar una altra possibilitat: l'opció de fer cirurgia al cristal·lí sense afectar-ne la transparència per poder-ne recuperar, eventualment, l'elasticitat i funció acomodativa.

La presbícia no es pot curar, però existeixen mètodes per pal·liar la dificultat d'enfocament. Per tant, podem parlar de correcció de la presbícia.

Correcció òptica

Existeixen diferents tipus d'ulleres:

• Monofocal: Permeten veure bé de prop.
• Bifocals: Combinació de la visió de lluny i de prop.
• Ocupacionals: Permeten veure-hi bé a mitjana distància (ordinador) i de prop.
• Progressives: Canvien progressivament la graduació per corregir tant la visió de lluny, com la intermèdia i la de prop.

També hi ha lents de contacte bifocals o multifocals, que s'han d'adaptar de individualitzadament a cada pacient.

Correcció quirúrgica

Cap dels mètodes proposats fins ara no ha estat capaç de restaurar una veritable acomodació en el sentit de capacitat dinàmica i contínuament variable per enfocar a totes les distàncies; només existeixen certes maneres de posar-hi remei en més o menys grau.

Les principals tècniques que es fan servir són:

Cirurgia làser

Consisteix a emmotllar la còrnia per, d'aquesta manera, modificar-ne l'asfericitat tot augmentant la profunditat de focus i compensant així la pèrdua d'acomodament del cristal·lí.

Altres tècniques quirúrgiques sobre la còrnia inclouen des de la monovisió mitjançant làser (tipus LASIK o semblants) corregint un ull per veure-hi bé de lluny (ull dominant) i un altre per veure-hi bé de prop (ull no dominant), fins a les creacions de còrnies bifocals o multifocals (Prestylasik). El desavantatge principal és que són procediments irreversibles.

Implant de lents intracorneals

Implantació al gruix de la còrnia de lenticles fins, sigui aixecant-ne un penjall com en un LASIK, sigui creant una butxaca interlaminar. Aquests implants poden ser de tipus refractiu (lent intracorneal), fins i tot per crear una còrnia bifocal o bé en forma de diafragma sense poder òptic. Això són procediments reversibles.

Implant de lents intraoculars

Consisteix a substituir el cristal·lí per una lent pseudofàquica (ja sigui lents bifocals, multifocals o de rang estès). Aquestes lents no serveixen per a tots els pacients, i per tant cal fer un estudi preoperatori complet. A més, presenten certes limitacions en la qualitat visual i a vegades molèsties, sobretot en la visió nocturna. Amb tot, és el cervell qui, en darrer terme, triarà la imatge que interessi en cada moment, i per tant la seva capacitat d'adaptació pot compensar moltes de les imperfeccions del sistema.

L'èxit de la cirurgia refractiva dependrà en bona part de la individualització del tractament sobre la base d'un bon diagnòstic i una correcta indicació de la tècnica quirúrgica.