Cirurgia refractiva làser PRK

La queratectomia fotorefractiva és una de les tècniques quirúrgiques que utilitza el làser d'excímer per tractar alguns defectes refractius com la miopia o l'astigmatisme.

Com les altres tècniques que fan servir el làser, té el propòsit de corregir els defectes refractius modificant la curvatura corneal, que és la causa de la major part de miopies de grau baix.

La còrnia és la lent principal de l'ull i es troba a la superfície ocular. Com qualsevol lent, la potència depèn del grau de la curvatura.

Com més curvatura té una lent, més gran és la potència diòptrica i, per tant, més augment té. Podríem fer una analogia amb una lupa: com més curvatura tingui, més augments tindrà i, per tant, millor es veuran els objectes propers i pitjor els objectes llunyans, que és el que passa amb la miopia.

Si disminuïm la curvatura de la còrnia, doncs, també en farem minvar la potència i, per tant, reduirem les diòptries de l'ull.

El làser actua reduint el gruix central de la còrnia respecte a la perifèria, amb la qual cosa es produeix una disminució global de la curvatura corneal.

Com que el làser actua en la superfície del teixit a tractar, primer hem de retirar l'epiteli (pell fina que recobreix la còrnia) per fer el tractament directament sobre l'estroma (teixit rígid que conforma la major part del gruix corneal).

Tot i que el propòsit de les diferents tècniques quirúrgiques amb làser és reduir el gruix de l'estroma corneal, les diferències consisteixen en la manera com retirem l'epiteli.

Així, la fotoqueratomileusi —més coneguda com a tècnica LASIK— fa servir una altra mena de làser (làser de femtosegon) per fer un tall a l'estroma anterior per sota de l'epiteli, que tot seguit aixecarem per poder aplicar-hi el làser d'excímer (que és el que redueix el gruix de la còrnia i corregeix la miopia) perquè faci l'efecte directament sobre l'estroma. Posteriorment, es recol·locarà la capa d'estroma i epiteli que havíem aixecat i es deixarà que cicatritzi espontàniament.

La queratectomia fotorefractiva —més coneguda com a tècnica PRK—, d'altra banda, consisteix a retirar directament l'epiteli, aplicar el làser d'excímer directament a la superfície de l'estroma i, en acabat, deixar que aquest es regeneri espontàniament, fet que succeeix al cap de 2 o 3 dies.

La diferència principal entre totes dues és que la tècnica PRK realitza el tractament a la superfície de l'estroma corneal, mentre que la tècnica LASIK el fa de manera més profunda i, per tant, es requereix més gruix corneal. És per això que la tècnica PRK acostuma a fer-se servir quan el pacient té la còrnia més prima o menys resistent.

En general, les tècniques de cirurgia làser estan indicades per corregir miopies baixes, normalment per sota de 7 o 8 diòptries, segons les característiques de la còrnia (gruix, regularitat, forma, resistència, etc.), que es determinaran després d'una sèrie exhaustiva de proves al preoperatori.

El tractament amb làser, generalment, també es fa servir per corregir miopies i astigmatismes per sota de 6 o 8 diòptries. L'implant de lents intraoculars és la tècnica d'elecció per corregir miopies més elevades.

El fet de triar la tècnica LASIK o la PRK depèn de diversos factors.

En primer lloc, el gruix i la resistència de la còrnia; es reserva la PRK per a les còrnies més primes o delicades.

De la mateixa manera, una altra indicació de la tècnica PRK és, com que preserva de manera més efectiva la resistència de la còrnia, la cirurgia en persones que en la vida diària tinguin més probabilitat de rebre impactes directes a l'ull, com ara en la pràctica d'esports de risc o de contacte.

Aleshores, per què no es practica PRK a tots els pacients que desitgen cirurgia làser? Resposta senzilla: pel temps de recuperació i les possibles molèsties postoperatòries els primers dies.

La retirada de l'epiteli requereix una nova reepitelització —o creixement d'una pell nova—, que trigarà entre un i tres dies, durant els quals el pacient pot presentar molèsties i la visió pot no ser òptima. Per això es recomana repòs relatiu durant aquest període.

A més a més, un cop reepitelitzada la còrnia, l'increment d'agudesa visual fins a assolir la visió definitiva pot ser de 3 a 6 setmanes, mentre que amb la tècnica LASIK la recuperació visual sol ser molt més curta, de 2 o 3 dies. El resultat visual al cap de dos mesos de l'operació és anàleg amb totes dues tècniques.

Un altre problema que pot presentar la tècnica LASIK és que pot afectar una mica més la sensibilitat superficial de la còrnia, fet que es tradueix en més probabilitat de tenir problemes de sequedat ocular en el postoperatori en persones predisposades. Per tant, una altra indicació de la tècnica PRK són els problemes de sequedat ocular abans de l'operació, per exemple en persones que hagin fet servir lents de contacte exhaustivament i durant un període perllongat de temps.

Tècnicament, la cirurgia PRK és indolora i senzilla, més encara que la tècnica LASIK. Es tracta de retirar l'epiteli superficial amb una esponja o un altre instrument delicat per, tot seguit, aplicar el làser d'excímer. En total, la tècnica no acostuma a superar els 3 o 4 minuts.

En acabat, s'hi col·loca una lent de contacte protectora perquè disminueixin les possibles molèsties postoperatòries. La lent es retirarà al cap de tres o quatre dies de l'operació, i es podrà fer vida normal a partir de llavors. Recordem que, tot i això, la recuperació de la visió no serà total, probablement, fins que no hagin passat unes quantes setmanes.

El resultat pel que fa a la visió i la reducció de diòptries és excel·lent, anàleg al d'altres tècniques refractives com el LASIK.

Tot i això, hem de recordar que la recuperació total de la visió pot trigar algunes setmanes, durant les quals el pacient podrà desenvolupar les seves activitats habituals, ja sense ulleres, tot esperant que la visió es vagi incrementant progressivament fins a arribar a la que tenia amb les ulleres, però ja sense.

La cirurgia refractiva corneal té un índex d'eficàcia i seguretat molt alt. Això vol dir que s'aconsegueix l'efecte desitjat en la major part de casos amb un risc molt baix.

En tot cas, hem d'entendre que, com que es tracta d'un procediment mèdic quirúrgic que actua sobre teixits vius i no sobre materials inerts, la resposta pot ser variable segons la persona. Per tant, no es pot assegurar un resultat del cent per cent en tots els casos, i tampoc no està exempt d'alguna possible complicació.

Com en tota cirurgia, sempre haurem d'extremar les precaucions per evitar una possible infecció; d'aquí la necessitat de complir el tractament postoperatori de manera estricta.

Com ja s'ha dit, la recuperació visual en aquesta tècnica és més lenta que en la LASIK a causa que la cicatrització superficial pot provocar un discret entelament a l'estroma superficial, que anirà remetent amb el pas de les setmanes. Aquest procés de cicatrització i regularització de la superfície sol ser més llarg quan el nombre de diòptries és alt.

En alguns pacients es pot incrementar la sensació de sequedat superficial, sobretot en casos d'ús perllongat de lents de contacte abans de la cirurgia, que fa necessari l'ús de lubricants oculars durant un temps més o menys prolongat segons la simptomatologia i les condicions ambientals.