Com realitzem el tractament amb lents intraoculars ICL?
04/06/2024
Un ull emmetrop és aquell que és capaç d'enfocar correctament les imatges a la retina. Si l'òptica de l'ull difereix de la de l'emmetrop, parlem de defectes o errors de la refracció ocular, entre els quals trobem la miopia i la hipermetropia.
Els hipermetrops hi veuen pitjor de prop que de lluny. És el defecte oposat a la miopia.
En la hipermetropia l'ull té una longitud menor que l'ull emmetrop i per això les imatges dels objectes propers són enfocades per darrere de la retina. Això causa difuminació de la imatge, més com més a prop hi hagi l'objecte.
Com més diòptries d'error refractiu té un hipermetrop, més desenfocades veurà les imatges quan no dugui ulleres.
Durant la infantesa i fins a 40 o 50 anys d'edat, el cristal·lí (la lent natural de l'ull) pot compensar aquest defecte i enfocar les imatges a la retina. Amb l'edat, el cristal·lí perd la capacitat d'enfocar, i la necessitat d'ulleres augmenta. És el que es coneix com a presbícia o vista cansada.
Els factors genètics hi juguen un paper important. Si un dels pares és hipermetrop, augmenta el risc que els fills també ho siguin. El risc és encara més gran si tots dos pares són hipermetrops.
Com en la resta d'errors refractius, és important fer visites periòdiques a l'oftalmòleg per controlar-ne l'evolució.
És convenient fer una revisió ocular anual, especialment en la infantesa i en persones més grans de 40 anys, a causa dels canvis fisiològics normals que tenen lloc amb l'edat.
En els infants cal estar amatents a determinats símptomes, atès que la hipermetropia tendeix a manifestar-se en l'edat escolar.
Els signes i símptomes més comuns són:
El tractament de la hipermetropia s'ha de fer individualment en cada cas i, tot i que no es cura, es pot corregir per mitjà de:
Preguntes freqüents